TAILANDIA

TAILÀNDIA

24 al 29 de Novembre 2012

La moneda de Tailandia és el bath i el canvi actual és de 1 € = 40 THB.

El nostre destí fugaç: Tailàndia. Quins records ens va portar tornar a passejar entre els seus temples!!
Chiang Mai, Tailàndia.

Creuar la frontera de Laos amb Tailàndia per Huay Xai (Laos) i Chiang Khong (Tailàndia) és molt senzill. Quan s’arriba al petit port de barques s’ha de passar per immigració laosiana. Normalment és gratuït, però els dissabtes i diumenges es paga una taxa de 10000 LAK. Taxa per a què? Un cop passat el control d’emigració arribem a l’embarcador i comprem el tiquet de la barca que creua el Mekong per anar a terres tailandeses (10000 LAK). Quan vam arribar a terres tailandeses vam creuar emigració tailandesa que dóna un permís de 15 dies i no demana absolutament res.

Wat Chedi Luang, Chiang Mai. 

No teníem gens clar si visitar Tailàndia o no i ho vam anar decidint cada dia que passava. Ja hi havíem estat feia 4 anys i ara anàvem molt malament de temps si volíem veure tot el que teníem previst. Així que, de moment, vam anar a buscar un autobús per anar a Chiang Mai i deixant de banda Chiang Rai, més al Nord. Només creuar el pas fronterer hi ha una sèrie de taxis per anar a l’estació i transports pera diferents ciutats, tots caríssims. Vam optar per anar a peu fins a l’estació (30-45 minuts) i, allí, vam comprar el tiquet  fins Chiang Mai (231 THB).

Vam arribar a Chiang Mai ben entrat el vespre i ens demanaven uns preus desorbitats per anar fins Bangkok, així que vam decidir fer nit allí i mirar-ho amb més calma l’endemà. A Tailàndia i, especialment, Chiang Mai era temporada alta ja que hi havia un festival. Ens va costar força trobar un allotjament econòmic, però finalment vam trobar el Chok Dee GH (220 THB en hab. triple sense wc).

Aquest temple té tota una sala amb monjos embalsamats.
Wat Phra Singh, Chiang Mai, Tailandia.

L’endemà el vam dedicar exclusivament a planificar els següents dies. Fins i tot vam comprar el bitllet d’avió cap a Indonèsia. També vam reservar un autobús cap a Bangokok (390 THB) pel dia següent a la nit. Havíem de fer via, ja que el dia 29 teníem que agafar l’avió. Com que era nit de dissabte hi havia un mercat nocturn enorme pels carrers. Ja no recordàvem com ens agradava Tailàndia i, en més d’una ocasió, vam pensar en retornar el bitllet d’avió i passar uns dies pel país, però el temps apretava. Mentre caminàvem pel mercat algú va picar l’esquena de la Raquel. Era el Henner!!!! El noi alemany que havíem conegut a Kanazawa (Japó) a casa de la Ida. Que petit és el món!!! Chiang Mai és molt més gran que Tarragona i no teníem ni idea que estigués per allí. Vam xerrar una estona i ens vam acomiadar.

Saborosos pat thai.
Mercat  nocturn, Chiang Mai.

Ja que teníem tot el dia següent lliure per la ciutat vam aprofitar per tornar a visitar-la. Vam tornar a visitar els temples que havíem vist feia 4 anys i que més ens van agradar i hi vam trobar certs canvis. En alguns s’havia de pagar (abans eren tots gratis) i l’altra gran diferència és que molts dels temples importants tenien embalsamats antics monjos que havien viscut al temple. En alguns temples n’hi havia més de 10!!! No entenem aquest nou costum del budisme del sud-est asiàtic (a Laos en vam trobar una altre) però és força impactant.

Mentre dinàvem a la vora del riu... Vam tornar a trobar el Henner!!! Aquest cop amb un amic que ja portava més d’un any viatjant i que no tenia ni idea de quant li quedava per tornar cap a casa, ja que ara se’n anava cap a Austràlia a fer diners per poder continuar... Sense paraules.

Wat Phan Tao, Chiang Mai, Tailandia.

El festival que hi havia era el Lantern Festival, en el que es llancen moltes llanternes enceses a l’aire i es demana un desig. Les dues nits que hi vam ser sempre  se’n veia  alguna pel cel, però el plat fort començava el 28, dia en que se’n llençarien centenars de cop. Fins l’últim segon vam estar dubtant de quedar-nos i perdre el bitllet d’autobús i el d’avió. Però finalment va vèncer el seny.

Vam arribar a Bangkok el 27-11 a primera hora (05:00) a la zona de Kho San. Aquells carrers sí que no havien canviat gens. Bars i comerços oberts a totes hores i gent de festa beguda fent gresca fins i tot amb el sol ben amunt. Vam estar buscant bitllets d’autobús per baixar a la frontera amb Malàisia (Ja que el vol fins Jakarta era des de Kuala Lumpur) i, en  aquella zona, turística, eren més cars. Així que vam agafar un autobús local (8 THB) fins a l’estació d’autobusos del sud. Allí vam comprar un tiquet fins a Hat Yai (747 THB), tot i ser molt car nosaltres no vam saber trobar res millor. Una altra nit en autobus...

Decoració de l'interior del Wat Pha Tao, Chiang Mai, Tailàndia.

Un cop a Hat Yai hi ha empreses que ofereixen transport directament fins a Kuala Lumpur (KL) però els preus són més cars que si ho fas pel teu compte. Encara que potser val la pena. Hi ha un autobús local (44 THB) que et porta en 3 hores a la frontera. Creuar el pas és molt fàcil i gratuït. El problema és que a l’altra banda de la frontera, el primer poblet malai que hi ha, Padang Besar, no té cap mena de transport per continuar. Vam haver de fer autoestop durant més d’una hora fins que una bona noia es va apiadar de nosaltres i ens va portar fins Kangar, on si hi havia autobusos freqüents cap a KL (43 MYR).

Vam  arribar a KL a la nit i vam anar directament a casa dels nois on havíem estat els altres cops. Ens van tornar a convidar a sopar i vam estar xerrant fins la matinada. L’endemà sortíem cap a Indonèsia!!

Adèu Tailàndia!! Un altra vegada tornarem per gaudir de la teva terra i gent!!
Lantern festival. Chiang Mai, Tailàndia.