INDONESIA: RUTA AMB MOTO PER BALI (I)

11 al 14 de desembre 2012      RUTA AMB MOTO PER BALI (I)

1er día (117 Km):   

       Ubud → Tampaksiring → Ubud → Mengwi → Bedugul → Lago Bratan → Munduk 

2on día (141 Km): 

    Munduk → Seririt → Lovina → Singaraja → Kubutabaham → Kintamani → Batur 

→ Penelokan → Pura Besakih → Menanga   

Preparats!! Quin luxe de transport!!

Vam llevar-nos ben d’hora  per aprofitar les hores de sol i tot el temps que poguéssim abans que tornés a ploure. Una constant a Indonèsia durant l’estació de les pluges. La nostra intenció era visitar primer Tampaksiring (que es troba a 18 km d’Ubud en direcció nord est), tornar a Ubud per arreglar papers i començar el camí cap al nord oest sense saber ben bé on  acabaríem el  dia.

Piscines d'aigua del "nostre" Gunung Kawi. 

Quan vam arribar a Tampaksiring ens vam dirigir al Gunung Kawi. Segons la guia són 10 santuaris excavats a la roca als que s’hi accedeix baixant unes escales de pedra i que n’hi ha un que es troba a 1 km de la resta. No s’assembla absolutament en res al lloc que vam estar. El nostre Gunung Kawi (seguint les indicacions de la carretera) estava fet de diverses piscines d’aigua molt clara amb temples i uns banys públics encara en ús. El nom és el mateix i és on està indicat a la carretera i on ens van dirigir els locals... Però no s’assembla en res a la descripció que nosaltres en teníem. Al gunung Kawi s’ha de pagar entrada (15000 IDR) però com que hi vam arribar molt d’hora i no hi havia ningú per pagar l’entrada ho vam veure gratis.

De tornada a Ubud vam aturar-nos a fer alguna foto d’uns paisatges d’arrossars que ens van semblar molt bonics. Quan ja vam tenir tots els papers arreglats vam sortir amb la moto.

Paisatge d'arrosars, en la tornada cap a Ubud.

El següent lloc que ens vam aturar va ser el Pura Taman Ayun (15000), a prop  de Mengwi. És un temple fundat al 1634 envoltat d’un fossat amb aigua i jardins per passejar. És una parada habitual de molts autobusos turístics i sempre hi ha gent, per tant, vam decidir no entrar-hi. Han triplicat el preu de l’entrada en un parell d’anys.

Pura Ulun Danau Bratan.

Des d’allí teníem un  bon tros de carretera fins al Danau Bratan, el nostre proper destí. De camí ens vam aturar a dinar en una paradeta de pollastre fregit (6000 IDR cuixa o peça gran). Vam arribar al Danau Bratan cap a les 14h. És un llac que es troba a més de 1000 m d’alçada i on a les nits hi fa fresca. A la vora del llac hi ha un dels temples més bonics de Bali, el Pura Ulun Danau Bratan (30000 IDR, preu triplicat en 2 anys). No teníem cap intenció de pagar l’entrada tot i que el volíem veure sí o sí. Vam agafar un camí lateral per on semblava que hi havia unes obres i ens vam colar al recinte que envolta el temple. Vam poder fer fotos com les de les postals (però menys perfectes, clar) i gaudir d’una vista preciosa amb el llac als peus, el temple davant nostre i les muntanyes al fons.

Quan en vam sortir amenaçava pluja però encara era d’hora. Així que ens vam arriscar a marxar cap a Munduk, un poble que es trobava a uns 20 km d’allí. Les carreteres no estan, en general, mal asfaltades, però tenen uns desnivells molt pronunciats. Tant que fins i tot algun cop vam tenir que ajudar la moto amb els  peus per arribar dalt.

Entre camps d'arròs!!

A Munduk hi vam arribar cap a mitja tarda i vam trobar la One homestay (80000 IDR, hab. doble amb wc, aigua calenta i esmorzar). L’amo de l’allotjament es va donar un plànol fet a mà i ens va ensenyar què podíem veure al voltants. Com que encara quedava una horeta per fer-se fosc vam anar a veure una petita cataracta que hi ha al costat del poble a la que s’hi accedeix per un sender. Teòricament s’ha de pagar una entrada (5000 IDR) però com que ja era tard ja no hi havia ningú per cobrar-la, així que la vam veure gratis. En tornar de la cataracta vam sopar un bakso (petit bol de sopa amb fideus i mandonguilles, 5000 IDR) i vam anar a dormir.

L’endemà vam tornar a matinar i vam fer un sender que ens va recomanar l’hostaler per veure camps d’arròs i paisatges. Vam fer el camí (prou bonic) en un parell d’hores i vam tornar a pujar a la moto.

Vistes desde la carretera del Danau Batur.
Darrera del llac es pot veure el Gunung Batur i
 les seves vessants amb molt poca vegetació.

El segon dia volíem arribar al Danau Batur i, si era possible, al temple Pura Besakih. Des de Munduk vam arribar a la costa nord de Bali fins al poble de Seririt. D’allí vam agafar la carretera de la costa passant pel poble de platges de Lovina i Singaraja, la segona ciutat més gran de Bali. Des de Kuntambahan vam agafar un desviament cap a l’interior de l’illa que ens havia de pujar al Danau Batur. De camí ens vam aturar a Kintamani per menjar un dels plats més típics de Bali: el babi gulim (10000 IDR). Consisteix en porc rostit cruixent amb arròs i vegetals. Està boníssim i és molt barat, però com quasi tot el menjar asiàtic hi posen alguns ingredients picants...

El Danau Batur també és un llac que es troba força alt. Per arribar-hi, s’ha d’agafar una petita carretera que surt de Penelokan i que baixa fins a la base del llac. També es pot ascendir al Gunung Batur, la muntanya del costat, però s’ha de fer amb un guia d’una associació d’estafadors que amenaçaran físicament al viatger que ho vulgui fer per lliure. Nosaltres ho vam veure des de la base; més d’un d’aquests pesats va venir a “recordar-nos” que si volíem pujar necessitàvem “els seus serveis”...

Gunung Batur.
Es pot veure el seu cràter...

Des de  la vora del llac i fins la muntanya es veu com un mar de lava refredada amb formes  curioses i vegetació baixa. Vam pujar fins a Penelokan i vam voler arribar a Pura Besakih. Però quan vam arribar a la carretera d’accés al temple i al poble que porta el mateix nom ja ens esperaven una colla de “venedors” d’entrades que no ens deixaven passar si no els compràvem l’entrada. Com que ja era tard i el temps amenaçava de molta pluja ho vam deixar per l’endemà al matí a primera hora.

Vam trobar una celebració hindú a prop del poble de Menanga.

Trobar allotjament per la zona no va ser fàcil, ja que no hi ha gairebé pensions ni hotels i, els que hi ha, són  molt cars (des de  300000 IDR  fins a 65 $, una autèntica animalada!!). Finalment vam aterrar al Arca Valley Inn (100000 IDR hab. doble amb wc,regatejant el preu). Vam  anar a sopar al poble del costat que estaven de festes i vam menjar en un mercat nocturn que hi havia per allí. En acabat a dormir, que demà tornàvem a matinar... Quines vacances més matineres!

Arrosars de Tampaksiring.
Aquesta figura de la dreta es troba a tots els conreus, Sembla ser una ofrena als seus déus.