INDONESIA: BANDUNG I ALTIPLÀ DE DIENG

29 de novembre al  03 de Desembre 2012  

  

BANDUNG I ALTIPLÀ DE DIENG

Vistes durant l'ascens al Gunung Perahu, Altiplà de Dieng.

A mig matí ja érem a Jakarta, Indonèsia. Després de passar els tràmits aduaners i pagar el visat (25 $) que no és renobable (però que és renobable per uns 25 $ mínim) vam anar a buscar l’autobús per anar al centre. L’empresa encarregada  es diu Damri i té serveis a diferents punts de la capital. Nosaltres vam anar a l’estació de trens de Gambir (20000 IDR) on volíem agafar el tren cap a Bandung, la nostra primera parada a Indonèsia. A Jakarta no vam saber trobar-hi res que ens interessés i la vam  passar de llarg.

Grup d'estudiants que es van parar a parlar amb
nosaltres per practicar el seu anglès (com si el nostre fos molt bo!!)

L’estació Gambir només té trens  de “luxe” que són més cars, però puntuals (80000 IDR). Vam arribar a Bandung al vespre amb una bona pluja que no animava massa a buscar algun allotjament. Després de buscar durant més d’una hora al  costat nord de l’estació vam trobar un hotel molt bàsic, l’hotel Patradissa (135000 IDR, hab doble  amb wc i wifi). L’endemà vam tornar a buscar amb més calma i vam trobar un tuguri, Hotel Arimbi3 (50000 IDR, hab doble sense  wc) en què a l’habitació hi havia un matalàs molt prim sobre una plataforma de formigó i sense finestres a l’exterior.

No era el que voliem, però va ser agradable.
Passeig pels camps de te.

Vam anar a Bandung per veure el volcà Tangkuban Prahu, un volcà invertit ja que fa uns anys el cim es va despendre per un excés de sendra i ara té una forma diferent. No ho sabem quina forma té perque no hi vam entrar. Just davant de la sortida sud de l’estació de Bandung hi ha una parada de microbusos que van al volcà (12000 IDR), et deixen al peu de la  muntanya. Es pot pujar al cràter a  peu (uns 45 minuts) o amb furgo (preu a negociar però car). L’entrada és com un peatge d’autopista en la que constantment hi entren autobusos turístics i gent local. La raó per la que no hi vam entrar va ser un preu que no ho val i la massificació del lloc. El preu pels locals era de 13000 IDR i per els estrangers 50000 IDR, 4 cops més cara!!! Els vam dir als de les taquilles que volíem  entrar però no ens semblava just  pagar tant i ens van dir que no era problema seu. Ja estem acostumats  a pagar, en molts casos, el doble del preu local, però 4 cops és massa. Després de l’enrabiada inicial vam decidir tornar cap a Bandung, però primer vam caminar una mica pels voltants del volcà ja que hi ha uns camps de te. Vam agafar un angkot (taxi compartit amb ruta fixa) fins el poble de Lembang (3500 IDR), on vam estar passejant pel mercat local i on ens vam sentir com autèntics micos de fira, ja que no hi ha  massa estrangers habitualment. D’allí vam agafar un altre angkot fins Bandung (7500 IDR).

Quatre elefants en un lloc molt petit,
peró el pitjor és com estan lligats!!
Si algú pot fer alguna cosa... poseu-vos en contacte amb nosaltres!!

L’altre dia a Bandung el vam aprofitar per anar al zoo (15500 IDR), ja que era un dia força ennuvolat i no ens volíem arriscar a marxar massa lluny, a la nit agafàvem un nou autobús. Vam poder veure animals rars com els ossos malais, micos de Borneo, dracs de Komodo i alguna au del paradís. Alguns animals estaven en llocs espaiosos i en bones condicions. Però molts d’altres estaven apinyats en grups de 7 0 8 en espais molt reduïts (ossos malais), o algunes gàbies de micos no estaven ben  separades i tenien forats per on podien passar i els micos es barallaven fent-se ferides, un espectacle lamentable. 

La situació dels micos ja ens va impactar, però la dels elefants ens va semblar horrible. 

Els tenien lligats amb cadenes entre les potes: les dues potes del davant lligades entre sí de manera que no podien caminar però tampoc jeure. Algun fins i tot tenia lligada una pota del darrere a alguna barra metàlica, 3 de 4 potes lligades. Si algú té contacte amb alguna organització de protecció de fauna i li vol explicar, nosaltres li podem explicar algun detall més... Vam sortir d’allí amb una sensació d’angoixa important.

A la nit vam agafar un autobús cap a Wonosobo (70000 IDR, amb sopar inclòs). Wonosobo només era una parada tècnica per arribar al nostre proper destí: l’altiplà deDieng. Vam arribar-hi cap a les quatre de la matinada i vam agafar un micro bús cap al poblet de Dieng (10000 IDR). Es troba a 2093 m. d’alçada i hi fa força fresca, és molt interessant portar-hi roba d’abric.

Per pujar al Gunung Perahu, has de passar per uns camps de cultius.
Allí sempre trobes agricultors que et saluden amb un sonriure.

Només arribar-hi (eren prop de  les sis del matí) vam trobar el Hotel Bu Djono (60000 IDR, hab doble sense wc, però amb aigua calenta!!!). És un hotel petit i familiar on hi treballa el Dui, un noi que parla anglès i  que ens va explicar tot el que podíem fer en un parell de dies. Ens va recomanar un trekking d’un parell d’hores fins a dalt del Gunung Perahu (gunung=volcà) des d’on hi ha unes vistes magnífiques de la vall i del poble. Per gaudir de les vistes s’ha de pujar a primera hora del matí i només si el cel és clar. Cap a les 11 els núvols ho tapen tot ràpidament i ja no es veu res. Al cim vam conèixer un grup de Wonosobo que ens van recomanar de pujar-hi per veure la sortida del sol. Així que per l’endemà  tocava llevar-se ben d’hora.

Passejar per la muntanya es interesant  i fer "tonteries" pot ser molt divertit.

Quan vam baixar vam anar a veure el complex templer Arjuna  (25000 IDR), un conjunt de temples hinduistes (els més antics  de Java). Són més petits  del que pensàvem, però estan ben restaurats. Vam pagar l’entrada però ningú ens la  va demanar, si ho arribem a saber no la paguem. Com moltes atraccions turístiques hi ha una espècie de circ que gira  entorn als temples amb tendes, gent disfressada per fer-se fotos i venedors ambulants.

Alguns relleus estan molt ben
conservats.

Temples del complex Arjuna. 

A un km del complex Arjuna es troba el cràter Sikidang. Un cràter actiu que desprèn una  gran quantitat de gasos sulfurosos i que té aigua bombollejant al seu interior. Fa una mica de por caure-hi a dins... Vam tornar a l’hotel i abans de les nou ja érem al llit.

Vistes del Gunung Perahu a les 4:30 am.
Vam tenir la mala sort que estava ennuvolat!!

Ens vam llevar a dos quarts de tres de la matinada. I vam començar un altre  cop l’ascens, vam travessar un cementiri musulmà que va romandre tan silenciós com esperàvem. Cap a dos quarts de cinc arribàvem al cim amb bona llum del dia. Com que la nit anterior havia  plogut força (com sempre, estació de pluges sinònim de plou cada dia i/o nit) estàvem rabejats de cintura cap avall... Cosa que ens va fer passar un fred considerable, ja que a dalt la temperatura no superava els 10º. Per acabar-ho d’adobar, el dia es va llevar amb una enorme i espessa capa de núvols i boira que no ens van deixar beure  gairebé res... La sort dels matiners!! 

Esperant si els núvols ens deixaven veuere el Gunung Perahu...

Quan vam arribar al poble un altre cop ens vam prendre un merescut esmorzar de llet calenta amb galetes i ens vam canviar de roba. Ens quedaven unes poques hores per agafar un altre bus cap a Wonosobo i, d’allí, cap a Borobudur. Després d’esmorzar vam anar a veure la darrera atracció natural  que  volíem  beure (n’hi ha moltes més i es podria dedicar molt més temps), el llac Telaga Warna. Teòricament s’ha de pagar una entrada de 10000 IDR per entrar-hi però abans d’arribar  a la  taquilla surt un camí a l’esquerra que el voreja i que ningú controla. Des del mateix punt en  puja un altre cap a la muntanya fins un petit mirador que ofereix les millors vistes  del  llac. El llac en realitat en són dos. Un de color turquesa molt bonic unit a un altre de  color marró fosc. Val la pena els quinze minuts d’ascens per veure’ls tots dos alhora!

Una de les tantes mesquites que hi ha a Dieng.
En vam comptar més de 8!!

Quan vam tornar vam recollir l’equipatge i ens va baixar el mateix conductor que ens havia pujat, però ara sabíem que el bus costava  8000 IDR, no 10000 IDR com ens va cobrar a  l’anada. Li va fer molta gràcia que ho descobríssim i ens va deixar en un lloc on podíem agafar un angkot (2000 IDR) fins la parada  del bus a Magelang, ja que no hi ha bus directe cap a Borobudur.

Val a dir que tant la gent de Bandung com la de l’altiplà de Dieng ens van sorprendre molt gratament. A Bandung tothom ens saludava i ens somreia i a Dieng fins i tot ens van convidar a menjar fruita. Com sempre, la gent és la meitat  del viatge, i els indonesis,en general, van fer que el viatge fos excel·lent.

La matinada a la muntanya del Gunung Perahu.