VIETNAM: HANOI

04 de Novembre 2012           HANOI

Pagoda del Pilar Únic.
És considerada un signe de puresa...

La nit del dia 3 al 4 de novembre vam agafar el darrer autobús nocturn de l’open bus des de Hue fins a Hanoi. El viatge va transcórrer sense cap incident fins arribar a Hanoi. Se’ns havia promès que tots els autobusos paraven al centre de les ciutats i, fins llavors, s’havia complert. Just entrant a Hanoi puja un paio ben vestit a l’autobús i ens diu que l’autobús ens deixa molt lluny del centre i que només podem agafar un taxi per anar-hi. L’altra opció, segons ell, era anar amb una furgoneta de l’empresa d’autobusos fins l’hotel on ell treballa gratis. Si no ens hi quedem, cap problema. Ja comença a fer pudor  la cosa... Acceptem ja que no volem pagar un taxi. Anem fins l’hotel amb una altra parell i un sud africà molt emprenyat (com nosaltres). La suposada furgo va acabar sent un taxi que va pagar ell. Un cop a l’hotel vam dir que no ens interessava cap habitació (eren més cares que d’altres) i ens van fer voler pagar el taxi. Els vam dir que no (amb una petita discussió) i vam fotre el camp. A la tarda vam descobrir que el bus ens havia deixat a uns 15 minuts del centre, tota una farsa, i d’acord amb el bus. Indignant!!

Torre de la tortuga. Llac Hoan Kien. 

Vam agafar una habitació a la Manh Dung Guesthouse (6 $ hab. amb wc) al casc antic de Hanoi. El casc antic de Hanoi és un laberint de carrers estrets plens de motos, petits comerços i moltíssima gent. Un cop vam haver deixat les motxilles vam anar al llac Hoan Kiem. Aquest llac enorme té un temple en una petita illa de l’era medieval al que s’hi accedeix des d’un pont vermell i que conté les restes d’una tortuga gegantina que, suposadament, vivia al llac (no se n’ha vist mai cap). No hi vam entrar perquè estava absolutament ple de gent i el preu ens semblava abusiu pel què valia feia només 2 anys (3000 VND abans, ara 20000).

Des d’allí vam vorejar el llac fins a baix de tot i vam anar en  direcció al temple de la literatura. Abans d’anar-hi, però, vam passar per l’estació de trens per demanar preus i horaris pels trens a Sapa un dels nostres següents destins. Com sempre, l’amabilitat i la col·laboració del personal de l’estació (com a mínim tots als que els vam preguntar alguna cosa) van ser deplorables i vam acabar marxant sabent que no hi aniríem en tren.

Temple de la literatura.
Centenars d'estudiants celebrant algo... (la graduació??)

Finalment vam arribar al temple de la literatura (20000 VND, fa dos anys en costava 5000). El temple va ser fundat al s XI i està dedicat a tots els savis que, en algun moment de la història, han passat per ell. A nosaltres no ens va semblar res de l’altre món i, a més, gairebé no es podia ni caminar entre altres guiris com nosaltres i centenars d’estudiants molt ben vestits celebrant fi de curs o inici de curs o ves a saber què. La qüestió és que emprenyaven i de valent.

Mausoleu de Ho Chi Minh.
Els seus guardies no semblaven molt seriosos...

Vam començar a anar en direcció Nord cap al mausoleu de Ho Chi Minh que, per “tasques de manteniment” al cadàver embalsamat, estava tancat i només vam veure per fora. És un lloc enorme envoltat de jardins i un petit palau (als que s’ha de pagar, evidentment, i no poc encara que no recordo quant). El que sí vam veure va ser la pagoda del Pilar Únic, que es troba just a sota del mausoleu i és gratis. Va ser construïda al 1949 i, com el seu nom indica, és petiteta i té forma de lotus. És un símbol de puresa  a Hanoi, que ja ens hi fan falta, ja...

D’allí vam continuar pujant fins al llac de l’oest, molt més gran que l’altre. En un dels costats del pont que el travessa s’hi troba la pagoda de Tran Quoc, una de les més antigues de Vietnam, construïda al s XV. Com la majoria de pagodes de Vietnam,en realitat és un temple que, a més, conté una pagoda d’onze pisos d’alçada. És del que més ens va agradar de Hanoi!

Pagoda de Tran Quoc.

Ja havíem vist tot allò que ens semblava interessant i, el que vam fer, va ser pensar en el nostre proper destí: Ninh Binh o Badia de Halong. Finalment ens vam decidir per anar a la badia perquè d’allí es pot anar  a Ninh Binh directament, sense passar per Hanoi i, a la inversa, sembla que s’ha de passar per Hanoi per força. Hi ha moltes opcions per anar a la badia de Halong: des de circuits de 2 nits (una en vaixell i una en hotel), només transport o fer-ho tot pel teu compte. Cada una de les opcions anteriors té una varietat de preus al·lucinants i, al final, tots acaben oferint més o menys el mateix. Nosaltres ens vam decidir per l’opció d’agafar transport en vaixell lent a la mateixa guesthouse que estàvem (ens van fer el millor preu). La diferència era d’uns 2 $ en anar-hi en un vaixell ràpid pel teu compte, però no veies res de la badia perquè anava per un altre camí. El destí de tots dos vaixells és el mateix, l’illa de Cat Ba, dins la badia de  Halong, on es pot fer nit. Amb el vaixell lent, el camí  es fa a través de la badia de la badia de Halong i, així, ja l’has vist. Opció molt interessant si tot surt bé, cosa que no va ser el nostre cas...