LAOS: SAVANNAKHET - PAKSE - ALTIPLÀ DE BOLAVEN (I)

9 al 11 de novembre 2012

          SAVANNAKHET – PAKSE – ALTIPLÀ DE BOLAVEN (I)

La nit que vam agafar el bus per anar cap a Dong Ha (Vietnam) per, des d’allí, agafar algun altre transport cap a Laos vàrem conèixer en Mathiou i la Sàmia dos francesos amb origens ben diferents. La Samia era descendent d’àrabs i el Mathiou del Carib. Ells també anaven cap a la frontera i vam decidir unir esforços fins arribar allí, ja que, pel que havíem llegit, podia ser mogut.

El nostre autobus per dintre...
 us heu fixat que fins i tot está aprofitat el lloc de la tele!!

Vam creuar la frontera sense incidències (visat 30 dies en Laos 35 $), cap agent d’aduana (en cap dels dos costats) ens va demanar diners tot i que sí vam veure com els locals pagaven. Per tant, sembla una bona opció  creuar per la frontera Lao Bao – Dansavanh. Un cop a Dansavanh vam començar a entendre l’estil de vida laosià. L’enllaç que ens esperava a la frontera ens va acompanyar fins a l’autobús públic per anar a Savannakhet. Ens va pagar els bitllets (ja ho havíem pagat a Vietnam, està explicat a  la darrera entrada de Vietnam) i vam pujar al bus. Li vam preguntar a la noia (l’enllaç) si sabia a quina hora sortiríem i ens va dir que en 30 minuts (com sempre). Ho vam preguntar als nois de l’autobús, primer van riure de valent de la pregunta, i després ens van dir que, potser, en un parell d’hores... Finalment, vam acabar sortint al cap d’hora i mitja.

Vam arribar a Savannakhet cap a les 17h de la tarda, després de més de 5 hores anant per una carretera molts cops sense asfaltar plena de forats i pols (quan ens vam dutxar l’aigua sortia marró). A l’entrada de Savannakhet l’autobús va tenir un accident i va xocar amb un cotxe que a la vegada es va emportar una moto. Per sort no hi va haver ferits, però nosaltres ens vam quedar sense bus. Vam decidir anar caminant fins al centre. Vam trigar una mitja hora i uns altres 20 minuts per trobar un lloc per dormir. Ens vam allotjar a la Leena GH (50000 LAK, hab. doble amb wc, aigua freda).

El nostre transport pels següents dies... 

L’endemà vam agafar un autobús cap a Pakse (40000 LAK), ja que la nostra intenció era primer veure el sud  de Laos i després anar a veure el nord i creuar cap a Tailàndia. Les dues estacions principals d’autobusos de Pakse es troben a 7 km del centre la del nord i a 8 la del sud (15 km entre les dues). Suposàvem que ens deixarien a la del nord (habitual) i, d’allí, pagar un tuk-tuk o similar fins al centre. Vam tenir la gran sort que el conductor ens va deixar al centre tot i que ningú ens ho va dir. Només baixar del bus hi havia un espavilat amb un tuk-tuk dient-nos que estàvem molt lluny del centre i que ell ens hi portava. Per sort un  home francès ens va obrir els ulls i ens va dir que ja hi érem al centre i vam engegar a passeig aquell pesat mentider. Com que la nostra intenció era anar més al sud, a Champasak, a fer nit i ja no hi havia transport públic vam decidir intentar fer auto-stop a la carretera, però no vam tenir sort. Després d’una hora i veient que el sol ja es ponia, vam anar a buscar un lloc per fer nit.

Comença l'aventura...

Va ser fàcil, en 10 minuts érem al Keochay GH (40000 LAK, hab. doble sense wc). No teníem molt clar què fer els següents dies (volíem veure les runes jemers de Champasak, l’altiplà de Bolaven i les 4000 illes de Si Pha Don) i vam decidir buscar informació en altres blogs sobre com visitar aquests llocs. Ens va entusiasmar la idea de llogar una moto i visitar, pel nostre compte, durant uns dies l’altiplà de Bolaven. En tornar, ja aniríem als altres llocs.

Vam estar preguntant preus de lloguer en alguns hotels i agències de viatges i ens vam quedar amb un hotel que oferia motos per 60000 LAK per un dia, 55000 LAK per dos dies i 50000 LAK per 3 dies o més (hi havia més  d’un establiment amb aquest preu). Les motxilles grans ens les guardaven ells. Un cop decidit els nostres plans pels propers dies vam anar a sopar una mica i a dormir.

RUTA AMB MOTO:

1er dia: Pakse – Pakson – Ban Bengkhua Kham - Sekong

2on dia: Sekong – Tha Taeng – Ban Beng – Tat Lo – Pakse

Important: Portar roba de màniga llarga perquè dalt de les muntanyes a la nit fa fresca. Sempre omplir el dipòsit de benzina fins dalt, ja que pots passar molts kilòmetres sense trobar cap benzinera.

L’endemà al matí vam carregar les motxilles (roba d’abric i el necesser) i vam anar a buscar la moto. Tal i com havíem quedat ens van guardar les motxilles. Ens van obligar a  deixar el passaport en dipòsit. Tot i que nosaltres ens hi vam oposar frontalment d’entrada, ens van dir que si no hi havia passaport no hi havia moto. Abans de les nou ja érem dalt de la moto camí de la primera cascada. L’altiplà de Bolaven es caracteritza per tenir espessos boscos, poblets amb tribus i molts salts d’aigua (em sembla que n’hi ha més de 20 en tot l’altiplà), alguns molt bonics. Nosaltres teníem pensat veure els més turístics i un més allunyat i poc accessible.

Cataracta Tad  E-Tu.
Les vistes desde dalt també són precioses.

La primera cataracta es troba a uns 32-34 km de Pakse per una carretera ben asfaltada. Està ben senyalitzada perquè hi ha un resort just al costat al que s’ha de pagar una entrada i parking per deixar la moto (entrada 5000 LAK, pàrking 3000). Uns 2 km abans d’arribar al camí de terra que surt a la dreta de la carretera apareixen uns cartells que indiquen Tad E-Tu waterfall. Això del resort és una d’aquelles coses que ens van fer pensar que Laos està canviant massa de pressa. La caiguda d’aigua és preciosa i el llac que es forma sota també és ben interessant. Es pot resseguir una mica el riu tant pel tram dalt de la cascada com pel de  sota.

Cascada Tad Champed. "Una cortina d'aigua"

La segona cascada es troba a només un parell de km de la primera i es diu Tad Champed. En aquesta ocasió no hi ha cap resort però també es paga entrada (el mateix que l’anterior), hi ha una parelleta gran que venen els tiquets. També està ben indicada amb cartells. En aquest cas el camí de terra és més llarg i rellisca. Molt. Moltíssim! Tant, que no havíem recorregut ni 10 metres que ja estàvem pel terra en un bassal de fang, nosaltres, la moto, la motxilla, la càmera... En 3 segons vam quedar arrebossats d’un fang marró llefiscós potser ideal per un peeling però terriblement molest en aquell moment. Encara no ens havíem aixecat de terra (teníem la moto a sobre) que vam començar a sentir com l’home que estava assegut al portal de casa seva (just davant del toll) es pixava de riure... Us podeu imaginar l’escena. Encara abans d’aixecar-nos vam relliscar un parell de cops més sobre el fang. Per sort no es va trencar res (em sembla que una tortuga artròsica aniria més ràpid que nosaltres quan vam relliscar) però vam quedar coberts. Quan a l’home se li va passar l’atac de riure ens va ensenyar un cossi d’on treure aigua per rentar-nos una mica. Avui, 14 de desembre, encara es veuen taques de fang que no marxen... Passat el periple vam aconseguir arribar a la segona cascada. Un cop aparcada la moto es baixa fins a ella  per un camí molt empinat i després per unes escales encara més empinades (la tornada es fa a 4 grapes per les escales). Per mi va ser millor la primera, per la Raquel va ser millor aquesta.

Tad Fane.
Hi ha senders que surten desde el resort ben mereixen ser explorats.

A uns altres 2 o 3 km més es troba la tercera i més famosa d’aquella zona, la de Tad Fane, a uns 38 km de Pakse. Aquesta sí està gestionada per un resort (es paga igual) i és més alta que les altres dues. La veritat és que els bungalows del resort tenen unes vistes espectaculars. A pesar de ser força més alta també és molt més estreta i té dues caigudes paral·leles. A la dreta dels bungalows surten uns caminets que s’endinsen en el bosc i que, segurament porten fins al peu de la cascada. Nosaltres no hi vam arribar perquè no disposàvem de prou temps ni d’un calçat apropiat (relliscava molt i amb una bona caiguda ja era suficient, tot i que al final també vam caure...).

Així acabava el camí de sorra...
no tenim cap foto del pitjor tros
 perquè ja teníem prou feina per no caure!!

El repte del dia començava ara... Al camí de la quarta i darrera cataracta del dia. La cascada de Nam Tok  Katamtok es troba a 98 km de Pakse per una carretera no asfaltada. Els primers 30 km sense asfaltar són prou amples i el terreny és prou compacte i sense forats. A partir d’aquí canvia la història: no hi ha cap senyal i sí molts desviaments, si trobes algú pots preguntar, però no es troba massa gent per aquests paratges; cada cop es fa més estreta, fins al punt que a vegades només hi cap un vehicle; el terreny no està gens compacte en alguns trams i s’aixeca moltíssima pols; i, per acabar està plena de forats, alguns enormes. Portàvem una síndria que no va arribar a bon port  perquè ens va caure pel camí. L’avantatge, que els paisatges a vora i vora de la “carretera” són espectaculars. Fins on arriba la  vista només es  veu espessa jungla i només se sent el cant dels ocells i els insectes. També es troben algunes aldees petites disperses que quan ens veuen ens reben amb un sabaidee i un somriure.

Alguna de les aldees que ens vam trobar pel camí.

La  caiguda d’aigua tampoc es queda curta. El salt és de més de 100 metres i cau entre espessos boscos. El soroll se sent des de ben lluny. La llàstima és que estan fent obres (a la carretera, la voldran asfaltar?) i l’aigua cau d’un color marronós que indica que les deixalles van a parar al riu. De moment, l’accés és gratis, però si asfalten la carretera segur que s’hi acabarà pagant. Vam trigar unes 7 hores en fer tot el recorregut fins la darrera cascada i vam voler arribar a Sekong, el poble més gran d’aquella zona.

Vam trigar una hora més en arribar-hi i vam trobar una GH (Phoniman GH, 50000 LAK amb wc) a l’entrada del poble. Desprès d’una dutxa ben merescuda, van anar a sopar a un restaurant local. Ens vam fer entendre com van poder, perquè parlar anglès serà que no parlaven i per desgràcia nosaltres tampoc sabem laosià... i vam sopar tranquil·lament. Cansats de tanta activitat ens en vam anar a dormir ben d’hora, ja que l’endemà tocava la tornada cap a Pakse però per una carretera ben diferent tot i que més llarga.

Cascada de Nam Tok Katamtok.
La recompensa al nostre esforç!!