VIETNAM: NINH BINH

7 i 8 de Novembre 2012                     NINH BINH

Sabíem que el dia de marxar de la badia de Halong seria un dia emprat únicament en viatjar. La nit anterior havíem comprat un bitllet combinat que incloïa un autobús des del poble de Cat Ba fins al port de l’illa, el “vaixell” ràpid fins a ciutat Halong i un altre autobús fins a la ciutat de Ninh Binh (220000 VND). Vam sortir a les 09:00 del matí i vam arribar passat el migdia, cap a les 15:00. Entrant a la ciutat va pujar un paio a l’autobús per vendre’ns una habitació d’hotel. A l’autobús hi anàvem amb l’Edu, la Zuri i l’Estitxu i ells havien sentit a parlar d’aquest paio en altres blogs i en donaven bones referències. Així que vam anar tots plegats, més una parelleta canadenca molt trempada, cap a l’hotel d’aquest bon home. La veritat és que no estava pas malament, les habitacions eren grans, amb wifi i dutxa amb aigua calenta (6 $).

Són impressionants les formacions càrstiques de Tam Coc!

Ninh Binh és una ciutat com qualsevol altra, sense cap atractiu específic. En canvi, els voltants estan plens de camps d’arròs amb formacions càrstiques muntanyoses en mig dels camps travessats per petits rius. És com la badia de Halong però en terra ferma! Teníem pensat llogar una moto o una bici i visitar els voltants pel nostre compte. També hi ha  la possibilitat de veure els camps navegant amb barquetes per a dues persones amb un barquer. Però ens semblava molt turístic i havíem llegit que els venedors (de qualsevol cosa) no paraven d’emprenyar (entrada + barca uns 150000 VND).

A part de turistes, als rius de Tam Coc
 tambè s'hi poden veure locals pescant.

Abans que res vam comprar el bitllet d’autobús cap a Dong Ha (190000 VND), des d’on esperàvem agafar-ne un altre per anar fins a la frontera amb Laos o, fins Savannakhet, la primera ciutat important de Laos un cop creuada la frontera. Ja havíem decidit que no volíem continuar al Vietnam, havíem iniciat el viatge amb ganes de gaudir i els vietnamites no ens ho havien posat fàcil. A més, tot el que havíem llegit sobre les muntanyes del nord (especialment Sapa) era bastant similar a la resta en relació al tracte amb el turisme: pagar per tot (per entrar als pobles, per caminar...), assetjament de venedors i preus alts. Després ho vam verificar en el blog del Sergil i la Esther (blog www.llargviatge.travellerspoint.com), uns nois que estaven fent un viatge de dos mesos pel sudest asiàtic i  havíem conegut a  Hue.

Un personatge (monjo?) que tocava un
instrument de corda al temple Thai Vi.

Vàrem quedar amb en Jeff i la Joee (la parella canadenca) per anar a veure els voltants de Ninh Binh plegats al dia següent, i va ser un dels dies que més vam gaudir i riure al Vietnam. Van decidir per llogar una moto (90000 VND) perquè les distàncies eren més grans de les que esperàvem i, a més, no era un trajecte molt planer. Com sempre, la moto ens la van donar totalment seca  (però molt seca, em veia empenyent-la per arribar a la benzinera) i el primer que vàrem fer va ser posar-hi benzina (40000 VND). El Jeff i la Joee tampoc se’n van escapar.

Pels caminets de terra a Tam Coc. 

Una zona molt bonica per anar a veure als voltants de Ninh Binh és la de Tam Coc, que també és la principal trampa per caçar turistes. Nosaltres havíem llegit que és interessant agafar qualsevol carretera secundària que surti de Tam Coc i perdre-s’hi per descobrir els  paisatges. Realment bonic, val la pena. Camins de terra estretets amb camps d’arròs a banda i banda passant per cases de pagesos que els cultiven. Vam arribar fins a un temple amb coves al voltant a les que, evidentment, s’hi havia de pagar i  no vam entrar.  Però el millor dels camins, sens dubte, és el que surt del costat de Tam Coc. Segons s’arriba a Tam Coc des de Ninh Binh, a mà dreta de la plaça d’on surten les barques amb els turistes, s’ha d’agafar el camí direcció al temple Thai Vi i, simplement, seguir-lo. A part dels rius que s’atravessen per petits ponts i els camps, els reflexos de les enormes masses de roca  que es veuen a l’aigua, són magnífics. El temple en sí, és petit, i res d’especial, però el camí encara continua un trosset més a la seva dreta.

Llac d'aigües turquesa en la Cova Mua.

Després vam anar a veure la cova Mua (20000 VND), que ens havien recomanat per les vistes que té i no ens va decebre. Just a l’entrada s’hi troben un parell de bonsais enormes. A mà esquerra apareix un bonic llac amb l’aigua de color verd turquesa. I, després de pujar 500 esglaons que surten d’una escala deixant el llac a l’esquerra apareixen unes vistes sublims. Tot allò que havíem estat veient des de peu de carretera, ara ho veiem a vista d’ocell i encara ho feia més especial!

Escales que ens van portar a veure uns paisatges únics...

Amb una sensació genial de passar el dia divertint-nos i sense tenir problemes vam decidir anar a dinar a la ciutat. Abans, però, havia de posar benzina ja que la meva moto (automàtica), s’havia empassat tota la benzina; mentre que la d’ells encara tenia ¾ de dipòsit. Vam aturar-nos en un lloc on venien benzina i, allí van tornar a venir els problemes. La noia ens demanava el doble del que valia realment (uns 20000 VND el litre, i ens demanava 40000); just al costat hi havia una altra benzinera i ens vam apropar a demanar preu. No ens va demanar el preu de benzinera però sí un preu més raonable (25000 VND) i vam acceptar. Però va venir corrents la noia anterior a dir-li que ens cobrés més (o això pensem) i també ens va demanar el doble. Finalment, emprenyats i una mica angoixats per no saber si arribaríem a la ciutat, vam marxar sense posar benzina en cap dels dos! Va ser l’únic puntet fosc del dia (que va ser genial), però hi va ser...

Fantàstiques vistes desde dalt de la Cova Mua!

A la ciutat, vam dinar en un petit restaurant i vam tornar a la carretera per anar al darrer temple que volíem veure. Inicialment, pensàvem que estava a uns 10 km de la ciutat, però quan ja portàvem uns 8 o 10 km vam trobar un rètol que indicava que encara  quedaven 10 km més. La meva moto tornava a anar justa i el sol ja anava caient, així que vam decidir tornar enrere i aturar-nos a veure un petit temple que hi havia enganxat a una roca que vam veure a l’anada. El temple Hoa Lu (gratuït) té un petit rierol que hi passa per sota i que dóna a una petita cova. Com no, hi havia un munt de barques amb unes remeres insistents per llogar la barqueta i fer un passeig per la cova (uns 50000 VND, em sembla). La cova, per dins estava il·luminada amb llums de neó i semblava una fira. No ho sabem perquè agaféssim la barqueta, sinó perquè hi havia uns petits forats a la roca que donaven a la cova i ens permetien veure els llums.

Barques al costat del Temple Hua Lu.

Vam tornar la moto tan eixuta com ens la van  donar. Com que l’autobús cap a Dong Ha no sortia fins a les 20:00 i era aviat vam decidir dutxar-nos i sopar. En Jeff ens va ensenyar una pàgina d’internet que parlava de la companyia d’autobusos que havíem d’agafar aquella nit (Camel travel o Camel bus). Era l’experiència d’una noia a la que, durant el trajecte, mentre dormia, li havien robat un munt de coses (a ella i a molts altres.). Així que, encara una mica més angoixats del que és habitual, vam sortir cap a Dong Ha. Finalment no va passar res.

Un cop a Dong Ha ens plantejàvem la possibilitat de si anar amb bus local fins la frontera o buscar alguna opció directa Dong Ha (Vietnam) – Savannakhet  (Laos). Ens vam decantar per l’opció directa ja que no teníem massa clar com fer-ho (possibles estafes locals, entre d’altres). El bus ens va deixar en una agència i vam preguntar preus. Ens van demanar 300000 VND, però com que érem 2 parelles (uns francesos i nosaltres) vam regatejar i ho van baixar fins 250000 VND. El transport va consistir amb una furgona local fins a la frontera, una noia ens hi esperava per acompanyar-nos a l’altre costat fins agafar el següent bus (també local) fins Savannakhet. En definitiva va ser el mateix que si ho haguéssim fet per lliure però una mica més còmode. Còmode perquè no vam tenir que barallar-nos amb cap transportista àvid de diners que, potser, ens hagués cobrat potser una mica menys (o no...).

Bous d'aigua.
Vietnam té paisatges impresionants, com aquest, que t'ensenyen el seu mon rural.
Lluny de les zones "transformades" pels turistes i les persones que en fan la seva vida.