TAIWAN: ÚLTIMS DÍA EN TAIPEI

20 i 21 d'Agost de 2012  

ZOO DE TAIPEI I BANYS PÚBLICS DE BEITOU

Zoo de Taipei.
Compte amb els hipopótams!!

Ja només ens quedava un dia sencer a Taipei i voltants i vam decidir invertir-lo en  el seu zoo. Un dels més grans d’Àsia, dels pocs al món  que tenen  óssos  panda i molt barat. Per arribar-hi vam agafar el metro fins al final de la línia (30 NTD) i ens vam dirigir a l’entrada. La primera  sorpresa va ser el preu, sabíem que l’entrada eren 60 NTD per persona, però com que anàvem dues persones juntes només en pagava una. El  preu normal ja és ridícul (penseu en el que val  el zoo de Barcelona) però és  que amb la rebaixa l’entrada no arriba ni a 1€ per persona!!!

Zoo de Taipei. Òs panda.

Com que hi vam arribar just abans d’obrir hi vam entrar els primers i ens  vam dirigir a veure els  pandes perquè després començarien a arribar els grups i seria més difícil. Semblen animals molt tranquils que es passen tot el dia menjant canyes  de bambú i dormint.

Un cop vistos els pandes  vam continuar la nostra visita pel zoològic veient animals  de tot tipus en unes condicions força acceptables. Ens va sorprendre que als hipopòtams, per estalviar aigua, només els hi canviaven l’aigua de la piscina un  cop per setmana (ja us podeu imaginar l’olor dels  voltants).

Zoo de Taipei. Fent nous amics!

L’únic inconvenient que hi vam trobar es que hi havia molts llocs que estaven reformant (per exemple l’habitatge dels lleons i rinoceronts) i que cada dia de la  setmana  tancaven un area per netejar i just aquell dia tocava la dels rèptils (tros d’emprenyada que em vaig emportar...), però què has de dir o reclamar si no hem pagat ni un euro sencer per entrar!!!

Acabada la visita al  zoo vam tornar cap a l’hostal i ens vam posar a treballar de valent amb l’ordinador i veure si havíem tingut sort amb el coachsurfing. Pels qui no ho sàpiguen el coachsurfing és una comunitat d’internautes que ofereixen el seu sofà (o el que puguin) a  persones que viatgen amb pressupostos ajustats (com nosaltres) per conèixer gent d’arreu del món. Vam tenir MOLTA sort. Ens va contestar una  noia que viu a Osan, una ciutat dormitori de la  perifèria de  Seul. Ens va dir que ens podia allotjar i que era la primera  vegada que ho feia. Estàvem encantats, ens suposava un estalvi de diners molt important i la possibilitat de conèixer una família coreana de ben a  prop.  Amb aquella sensacional notícia ens en vam anar a dormir.

Gaudint altra vegada de les aigúes termals de Beitou!

Relax! Quina tranquilitat....

Al matí següent tocava ja marxar cap a l’aeroport per agafar el següent vol cap a Seul. Com que no sortia fins la tarda i ens quedaven unes quantes hores lliures pel matí vam decidir repetir als banys públics de Beitou (40 NTD). Aigua sulfurosa, solet i pau, molta pau. Un últim caprici abans de iniciar nostra expedició en un nou país (Corea del Sud).

Cap a les onze ja tornàvem cap a l’hostal per recollir les motxilles i veure com quedàvem amb la Seongyoung (que així es diu la noia que ens havia d’allotjar). Segons ens havia dit la nit anterior des de l’aeroport d’Incheon fins l’estació més propera a  casa seva hi havia un trajecte d’unes 2 hores. Això implicava arribar a casa seva cap a dos quarts d’onze de la nit i no sabíem si seria molt tard per ells. Ens va tornar a sorprendre (no va deixar de fer-ho durant tota la  nostra estada a casa seva) dient-nos que el seu home tenia festa i que per tant ens podien venir a buscar a l’aeroport. No ens ho podíem creure, però així va ser.

Encantats amb la notícia vam anar a agafar l’autobús (90 NTD) on ens havia deixat, al costat    de l’hotel Sheraton, l’altra vegada per anar a  l’aeroport.