TAIWAN: PINGLIN I WULAI

17 al 18 Agost 2012     PINGLIN I WULAI

El dia següent vam agafar el bus que ens portaria novament a Taipei (240 NTD). Encara ens quedava anar al Parc Nacional Taroko, que és el parc més famós i més visitat de tot Taiwan. En arribar a Taiwan, vam anar directes a l’estació de tren i vam estar amb la noia d’informació molt de temps mirant els horaris i els preus dels trens. Havien moltes opcions pels horaris, però ja ens vam dir que potser era massa just per  trobar bitllets. La nostra intenció era anar i tornar el mateix dia o, com a molt, gastar dos dies. Quan per fi ens havíem aclarit i sabíem què volíem vam anar a la guixeta i ens van dir que no hi havia els bitllets que ens interessaven, ni tampoc en hores properes. Per tant, o gastàvem tot el temps que ens quedava en anar, estar allí i tornar del Taroko (els últims 3 dies) o no hi anàvem. Vam decidir que no volíem gastar 2 dies en trens i un dia al parc i vam quedar-nos a Taipei ja que també hi havia  coses interessants per fer i veure pels voltants.

Terrases de té de Pinglin

Vam tornar al Taipei hostel i, com que era cap de setmana, només hi quedaven  dormitoris (600 NTD). Un cop situats vam buscar què podíem fer en una tarda. Ens vam acabar decantant per anar a Pinglin, un poblet a la vora de Taipei al que s’hi arriba amb l’autobús 923 (30 NTD) des de l’estació del metro de Xindian. A Pinglin s’hi troba el museu del te i unes terrasses de te  similars a les d’arròs xineses (o això ens pensàvem). Com era d’esperar va estar tota La tarda plovent i amb el  cel fosc, cosa que ens va posar les coses difícils per trobar les terrasses. Només en vam trobar un parell i tampoc no era res de l’altre  món. Vam seguir un caminet a la vora d’un rierol i davant la insistència de la pluja vam decidir tornar.

Wulai

L’endemà, només llevar-nos, el sol ja brillava al cel i no va deixar de fer-ho en la resta de dies que ens quedaven a Taiwan. Ens vam posar les botes  de muntanya i vam  anar amb el metro un altre  cop fins a Xindian, on vam agafar el bus 1061 cap a Wulai (15 NTD). Aquest és un  poblet de muntanya on es pot fer senderisme i hi ha aigües  termals. Després d’una hora de camí amb el bus vam  arribar a Wulai i vam intentar fer el Fu-Ba national trail, que semblava molt bonic. Abans de començar-lo vam decidir anar a l’oficina de turisme per preguntar on  començava. Quan els  hi vam dir ens van fer entendre  (no parlaven anglès) que el camí  començava a uns 20 km d’allí i que només s’hi podia arribar en cotxe o moto. Com que vam veure que a prop del centre d’informació n’hi havia un de  curtet  que et portava a un pont penjant i a un bosc, vam fer aquell. El camí (no té nom) és molt fàcil de seguir i, com que era diumenge, estava ple a vessar de gent que hi havia anat a fer picnic. Ens vam quedar a les portes del bosc ja que estava tancat per un allau.

Wulai

Un cop acabat el caminet, vam tornar per fer l’altre sender (Jia Jiu Liao Stream Trial) que sortia del poble i també semblava força interessant.  Un cop a l’entrada del camí ens vam trobar amb la ja familiar sorpresa que no el podíem fer perquè també estava tallat per un altre allau. 

Vam tornar al poble per veure els banys termals públics. Per més que miréssim el mapa no els sabíem veure. Després de preguntar ens van indicar que era on veiem a la gent banyant-se al riu. Com que no ho acabàvem d’entendre ens hi vam apropar i vam veure que l’aigua que baixava de les muntanyes a la vora del riu era calenta. Com que el riu no anava massa net i la vora tampoc ho estava finalment vam decidir no banyar-nos.

Com que el dia ja començava a passar i amb la sensació de no poder veure res del que ens havien proposat vam tornar a Taipei.  Vam comprar llet i cereals i vam sopar tranquil·lament a l’hostal.