POLINESIA: TAHITI I MOOREA

14 al 17 de juny del 2013

PAPEETE I MOOREA

A Moorea vam començar a trepitjar les platjes paradisiaques.
Platja de To'atea , la platja plública al costat de l'aeroport de Moorea.

Vam arribar a l’aeroport de Papeete (Tahiti) a les 00:30 del dia 14 de juny. I si ho recordeu vam sortir de l’aeroport d’Auckland a les 17:10 del dia 14 de juny. Com pot ser? Doncs perquè vam travessar la línia imaginària de les 24h que es troba al Pacífic. Vam endarrerir el rellotge unes 20 hores i a mida que avancem cap a Europa des d’Amèrica tornarem a sumar hores (ara estem unes 11 hores endarrerits respecte Catalunya). Aquest fet farà que quan tornem a casa arribarem a l’hora correcta i no sumant  constantment.

Amb aquests collarets ens va donar la benvinguda  el Maxime a Tahiti.

En Maxime, el nostre proper couchsurfer ens va venir a buscar a l’aeroport. Ens va rebre amb uns collars de flors a l’estil tahitià!! Té 24 anys i viu a la Polinèsia de d’en fa més de 10. El pobre s’havia de llevar a les  06:30 per anar a treballar i ens va venir a buscar... Viu dalt d’un turonet, a pocs km del centre de Papeete, en una casa amb un grup d’amics.

Com que havia de matinar molt vam anar a dormir tots només arribar a casa. Però a nosaltres ens va costar molt agafar el son: estàvem a la Polinèsia!!

L’endemà  ens va baixar a la ciutat un oncle d’un dels amics i vam quedar amb el Maxime a la tarda en un punt de la ciuta, per tornar a casa.

Papeete és una ciutat petita amb un centre compacte i que amb un matí ja està vista. El primer que vam fer va ser anar a l’oficina de turisme a recollir un plànol de la ciutat.

Al matí, vam anar a descubrir una mica Papeete.
No té molta cosa,però segurament si marxes
a altres pobles de Tahiti trobarás les seves maravelles.
Ajuntament Papeete.

El primer lloc que vam visitar fou l’ajuntament de la ciutat. Un edifici construït el 1890 i d’estil colonial. Nosaltres vam passejar pel seu pati i voltants. Allí s’ens va apropar el primer polinesi a demanar si necessitàvem ajuda i desitjar-nos sort durant el viatge.

D’allí vam anar al petit mercat de la ciutat on venen tot tipus de fruites, carn i menjars preparats, alguns per menys de 600 CPF. A contiuació vam passar cap a la Catedral de Papeete construïda entre 1844 i 11875 i d’estil gòtic. No  hi vam poder entrar perquè  estava tancada.

La resta “d’atraccions turístiques” són escultures i algun jardí repartits per la ciutat. El que també ens va agradar va ser el llarg passeig marítim de la ciutat. Des d’on es veu l’església de Paofai construïda al 1981 a l’estil de la primera església que hi va haver al mateix lloc al 1906, que estava feta amb canyes de bambú i fulles de palmera.

La nostra primera illa a Polinèsia per descobrir va ser Moorea.
A la badia de Cook, un lloc molt bonic, es on ens vam allotjar

A la nit en Maxime ens va portar a sopar amb els seus amics a uns restaurants ambulants al passeig marítim on vam gaudir d’un magnífic peix cru polinèsic a l’estil xinès. Costa uns 1000 CPF,  si en teniu l’ocasió proveu-lo!

L’endemà al matí en Maxime ens va tornar a portar a  l’aeroport on agafàvem l’avió cap a  Moorea, la primera illa de sorra blanca i aigües turqueses. A Tahiti també n’hi ha alguna però estan allunyades i el cost per arribar-hi és elevat.

A Moorea ens hi esperava un nou couchsurfer que ens va dir que la millor manera d’arribar a casa seva (a la  badia de Cook) era o amb autobús (300 CPF) o fent dit(autostop). Així que vam sortir de l’aeroport i ens vam apropar a la benzinera que hi ha a la cantonada. Vam aixecar el dit i en 5 minuts va parar una taxista. Abans que li diguéssim res ens va dir que no patíssim, que ens portava de franc. Increïble!!

El primer dia a Moorea vam gaudir d'una posta de sol a la platja.
Platja pública Moorea.

Vam arribar a casa d’en Dom cap a les 14:00. En Dom és un gran viatger amb moltes experiències a la vida i diu que marxarà de Moorea quan hi obrin el primer McDonalds. Treballa per una ONG a l’illa relacionada amb projectes d’educació informàtica als infants.

Amb qui us quedeu, amb la model o la platja?
Embarcador platja hotel Les Tipaniers.

A Moorea, com a moltes altres illes illes polinèsiques, hi ha moltes platges privades (d’hotels) i algunes públiques, freqüentades per locals i viatgers de baix pressupost. A pocs km de casa d’en Dom n’hi ha una. Vam anar-hi i vam marçar quan va començar a caure el sol, cap a les 16:30.

Aquella nit vam sopar amb en Dom i una parella txeca (altres couchsurfers), que havien arribat a la  Polinèsia des de Panamà fent “dit” en un vaixell en una travessia de 21 dies. Hi ha pàgines web (www.findacrew.com i www.sailtheworld.com , per citar-ne algunes) que funcionen com el couchsurfing però per vaixells. Els capitans o amos dels vaixells ofereixen passatges gratis a canvi d’ajuda durant la navegació i/o pocs diners. Nosaltres no ho coneixíem, però segur que ho provarem en un futur viatge!!

Tot i ser una platja privada hi vam entrar sense problemes.
Platja privada Hotel Les Tipaniers.

Al matí vam anar a l’hotel Les Tipaniers, a uns 15km de casa d’en Dom. Per arribar-hi vam fer dit i, en menys de 2 minuts ja ens havia recollit una dona jove amb els seus fills. Ens va portar fins l’hotel i després va tornar enrere!!

Vam anar a l’hotel perquè des de la seva platja privada s’arriba a una zona on les excursions turístiques van a alimentar taurons d’aleta de punta negra i ralles. Per entrar a l’hotel l’únic que vam fer va ser caminar amb pas decidit, com si ens allotgéssim allí. Ningú ens va preguntar res.

L’altre problema era  arribar al punt d’alimentació dels animals. Vam preguntar a un home que llogava kayaks (1500 CPF/hora), que com comprendreu estava fora del nostre pressupost. Òbviament, l’excursió (uns 5500-6000 CPF) també. La única opció que ens quedava era nadar... Estava una mica allunyat, teníem que travessar el canal per on circulaven els vaixells i barques i, a més, hi havia una forta corrent lateral... Però les ganes podien més...

La platja estava plena de corall mort,
però l'aigua era espectacular. Platja To'atea.

No sabem quan vam trigar (no portàvem rellotge), només que ens vam cansar molt. Però l’esforç va valdre molt la pen!!. És una experiència senzillament indescriptible. De sobte ens vam veure envoltats per uns 20 petits taurons (d’un metre o metre i mig) que buscaven menjar de les mans dels turistes. Les mantes estan tant acostumades a ser alimentades que no només es deixen tocar (són suavíssimes) sinó que se’t enfilen buscant menjar. La discussió sobre l’ètica d’aquestes excursions està damunt la taula... Nosaltres no vam pagar ni un duro, només ens vam aprofitar de la situació. Lamentablement no en vam poder fer cap foto ja que no podíem carregar amb la càmera de fotos.

En resum: No és gens perillós. Els animals no estan gens interessats en la carn humana, només en el peix que els hi donen. En el punt que se’ls alimenta la profunditat de l’aigua no és  superior als 1,5m. Per tant, sempre fas peu. Per arribar-hi s’atravessa un canal que deu tenir uns 10 o més metres de profunditat. La corrent t’empeny cap a la dreta  (mirant el mar), per tant l’únic que s’ha de fer és sortir de la costa ben a l’esquerra perquè la corrent et porti cap al punt. Per tornar s’ha de fer el mateix però a la inversa. Un cop travessat el canal no hi ha corrent. Als voltants del lloc dels taurons hi ha un munt de zones per fer snorkell. Repetim: molt recomanable, segur i gratis!!!

Prop d'aquí ens vam banyar amb taurons i mantes. Platja hotel Les Tipaniers.

Aquell dia vam tornar cap a casa cap a la tarda i vam anar a dormir d’hora, l’endemà marxàvem cap a Huahine.

Vam marxar de casa d’en Dom ben aviat per anar a la platja d’aigües turqueses que hi ha al costat de l’aeroport. Per arribar a l’aeroport vam fer dit i un senyor ens va recollir en menys de 30 segons. Un home molt honrat, creieu-me!

Qui diria que trobaríem aquests paratgess: muntanyes a 5 minuts !! Moorea.

A l’aeroport no van tenir cap problema en guardar-nos les motxilles mentre anàvem a la platja. Quan vam tornar de la platja va començar un malson: la meva cartera no apareixia!

Vaig “assaltar” un cotxe que em portés fins casa del Dom novament però allí no hi era. A la tornada em va recollir una dona que va resultar ser la dona d’un pilot de la companyia air Tahiti i que va trucar a l’aeroport per fer que l’avió no s’enlairés sense mi. Al·lucinant, oi? Un avió parat esperant-me a mi! Després em va demanar que recordés l’últim lloc on havia vist la cartera. Li vaig dir que l’únic que podia ser era que hagués caigut al cotxe del primer senyor. El vaig descriure i li vaig dir on treballava, de seguida es va oferir a buscar-lo i, un cop trobat, demanar-li per la cartera i enviar-me-la a través del seu home. No m’ho podia creure! Finalment no va caler... L’home va trobar la cartera al seu cotxe i la va portar (sense tocar res de dins) cap a l’aeroport! En 24 hores la tornava a tenir amb mi. La gent et pot  sorprendre molt, a vegades molt bé!!

Platja To'atea, Moorea.