NZ-IN: TAUPO, ROTORUA I TAURANGA

2 i 3 de Juny de 2013

TAUPO, ROTORUA I TAURANGA

Talles de fusta maorís al Government gardens, Rotorua

Ruta realitzada:

02/06/2013: De Taupo a lookout del Blue y Green Lake a prop de Rarotonga. 118km.

03/06/2013: Del lookout dels Blue y Green Lakes a casa de la Kay, Tauranga:159km.

Caiguda d'aigua enorme a les Huka Falls, Taupo.

Quan ens  vam llevar vam començar a pensar què fer a Taupo. No hi ha gaires opcions per pressupostos baixos com el nostre. Vam seguir el consell de la Sònia i l’Ainara i ens vam apropar al Spa Termal Park. És un passeig que voreja el riu fins les Huka falls. Al principi del sender hi ha una petita surgència d’aigües termals on et pots banyar gratis. Són realment molt petites i quan hi ha 10 o 15 persones ja sembla que hi ha una gran multitud. Ens hi vam apropar a mirar però no ens hi vam banyar, massa gent, encara que segurament si hi vas més aviat la cosa està més tranquil·la.

De relax a les Butcher's Pool.

Teníem l’opció d’anar a peu pel sender fins les Huka falls (1hora) passejant per la vora del riu o anar-hi amb el cotxe. Com que no anàvem especialment bé de temps ens vam decantar per anar-hi amb la camper. Les Huka falls són una caiguda d’aigua blava enorme. Destaca molt més per la gran quantitat d’aigua que cau que per l’alçada. Les cascades neixen del llac Taupo i formen el riu més gran de Nova Zelanda, el Waikato. El soroll de l’aigua és eixordador, així com els busos turístics que hi arriben.

Des de les cataractes es pot anar caminant fins la presa Aratiatia o també en cotxe. Aquesta presa s’obre cada dia a diferents hores (10:00, 12:00 i 14:00 a l’hivern i també a les 16:00 a l’estiu). La sortida d’aigua crea uns ràpids enormes que duren el temps que la comporta està oberta, que és una mitja hora. Hi ha un parell  de senders curts (15 minuts) que condueixen a unes miradors per tenir millors vistes dels ràpids. Quan la comporta  es tanca, en pocs minut, el riu torna a la mida habitual.

Un dels forats amb aigua bullent i fang dels
Government gardens, Rotorua.

La nostra següent aturada era Rotorua: la gran ciutat de les aigües termals i els guèisers. Però abans d’arribar-hi ens vam desviar de la carretera 5 fins a Reporoa. Allí vam agafar la carretera amb el cartell a Broadlands Road fins trobar el desviament a la Butcher’s Pool. Com que les aigües termals de Rotorua són totes de pagament, a viajesconmochila vam descobrir aquesta piscina natural gratuïta entre Taupo i Rotorua!! Vam estar pràcticament sols i l’aigua estava realment calenta. A més hi ha uns “vestuaris” per poder-te canviar de roba abans i després del bany. Una opció realment interessant si es vol gaudir d’aigües termals a low cost. Tot i que fora l'aire és fred no es té una sensació freda quan se surt de l'aigua.

Al poble de Reporoa hi havia com una reunió de caçadors. Tenien uns 20 porcs caçats i també molts conills. Ens va sorprendre alguns jocs, una mica macabres, pels nens. Consistien en unes gincames carregant un animal mort, podia ser arrossegar un conill o bé penjar-se un porc (amb el cap obert per un tret...) a l’esquena i córrer. Com a mínim és peculiar...

Aquí també es podria haber rodat l'escena de la llacuna en que en Frodo
cau a  l'aigua del Senyor dels Anells... Kuirau Park, Rotorua.

Finalment vam arribar a Rotorua. Com que era dia festiu aparcar al centre era gratuït. A la ciutat hi ha una gran oferta turística relacionada amb l’activitat geotermal. Es poden veure guèisers i fumaroles i gaudir de banys termals. Les activitats més espectaculars són de pagament: els guèisers són terriblement cars (mínim 30 NZD) i òbviament no els vam veure. Un altre cop serà!

No sabem com serà per dins, però l'edifici
del museu d'arts i història val la pena per sí sol. Rotorua.

El primer lloc per on vam passejar van ser els Government Gardens on hi ha l’edifici del Museu d’Art i Història de la ciutat (pagant, no hi vam entrar) que va ser construït el 1908. També dins dels jardins hi ha diversos zones geotèrmiques on veure fumaroles i fangs bullents. L’olor a sulfur al voltants d’aquests llocs és prou intensa a ou pudrit.

Vam anar passejant fins al barri Ohinemutu, es tracta d’una àrea principalment maorí, amb moltes construccions tradicionals. Entre elles l’església Saint Faith’s i altres estructures maraes, tot envoltat de fumaroles i fangs bombollejants.

Però per veure moltes zones geotèrmiques amb llacs sulfurats fumejants, fumaroles i fangs el millor és anar al Kuirau Park (gratuït). Les erupcions són freqüents i sempre hi ha zones en rehabilitació per les destrosses de l’última sortida de fang o aigua. El parc és gran i l’olor és intensa però és on  millor veus el més característic de la ciutat.

Petita església maorí a Ohinemutu. Rotorua.

Ja començava a fer-se fosc i tocava buscar un lloc per dormir. Al sud de Rotorua hi ha dos llacs junts que s’anomenen Blue i Green pel color de l’aigua. Vam anar en direcció als llacs i vam dormir en el Lookout que divideix els dos llacs.

Al matí vam voler veure les diferències entre els dos llacs, però ens vam endur una decepció al adonar-nos que només s’apreciava una autèntica diferència quan brillava el sol, cosa que aquell matí no passava. Al menys la nit va ser tranquil·la...

Vam agafar direcció cap a Tauranga, però abans d’arribar-hi ens vam aturar a les Okere Falls. Es fa un camí d’1 hora anar i tornar per un sender tupit de bosc paral·lel al riu Kaituna. Té diversos miradors a unes caigudes d’aigua. Igual que a Taupo el que impressiona no és l’alçada de les cascades, sinó la força i la quantitat d’aigua que porta el riu.

Típica construcció maorí del marae d'Ohinemutu. Rotorua.

Vam continuar fins Tauranga on havíem quedat amb la mare del Ryan, el noi de couchsurfing que vivia a Brisbane (Australia). Ens vam apropar fins la casa però la seva mare no hi era, així que vam decidir anar al lloc més famós de la ciutat: el Mount Manganui. Ens vam enfilar fins al cim per un esgotador sender d’una hora i vam tenir unes vistes de la ciutat i la platja immillorables! Quan vam baixar vam recórrer un petit illot unit a terra ferma per un camí de terra on els aficionats a la pesca practicaven aquest “esport” envoltats d’un munt de gavines.

El que destaca en aquesta cascada és el volum
d'aigua que baixa. Okere falls.

Cap a la tarda vam tornar a arribar a casa la Kay, la mare del Ryan, on ens va rebre amb un gran somriure. Ens va obrir les portes de casa seva i ella i la seva família ens van fer sentir com un més. La Kay ens va ensenyar la casa i el terreny del voltant on tenien un petit ramat de bens i conills per menjar, a part d’un jardí i un petit hort. A la nit vam poder gaudir dels productes de la terra de casa seva: ens van cuinar al forn una cuixa de corder, increïblement bona, amb un bon farcit de patates, patates dolces (no moniato), altres vegetals i una salsa boníssima. Sens dubte un dels millors sopar a Nova Zelanda!! I l’endemà ens vam emportar dinar!!  A part d’uns pots de mel magnífica i fruita.

Aquella nit vam dormir en un llit!! Vam dormir-hi tan bé que al matí no ens volíem llevar... Tant la Kay com l’Ian (el seu marit) ens van oferir una llar càlida i una rebuda perfecta, des d’aquí els volem mostrar el nostre agraïment i record. THANK YOU VERY MUCH!!! Hope to see you again soon wherever. Una nit senzillament perfecta.

Vistes des del cim de la muntanya Manganui, Tauranga.

 

Tardor als Governement  gardens, Rotorua.