Després de 12 llargues hores
d’autobús llitera (en la que gairebé no hi cabíem ni de llarg ni d’ample) vam
arribar a Shangri-la. És una ciutat tibetana una mica més petita, a uns 3200 m
d’alçada. Després de ser rebuts per uns
quants porcs, gallines i tractors a
la sortida de l’estació, ens vam intentar orientar amb el mapa de la
guia però va ser impossible perquè només hi surten 7 o 8 carrers i el de
l’estació no era un d’ells. Després de caminar amunt i avall una bona estona
carregats amb les motxilles sense ser capaços d’orientar-nos i amb els peus
glaçats vam decidir aturar un taxi (10 CNY) per a que ens portés fins al
Shangri-la Youth Hostel (110 CNY hab. doble amb lavabo), en la ciutat nova. Es
tracta d’un hostal senzill amb unes vistes des de l’habitació “curioses”.
Dones tibetanes al carrer.
Un cop situats a l’hostal vam
decidir preguntar sobre viatges al Tibet i ens van dir que cap problema, que si
volíem demà mateix sortíem amb uns amics seus amb cotxe cap allà. Molt
sorpresos els preguntem que què passa amb els permisos (en teoria triga 5 dies
en tramitar-se) i el grup. Ens responen que ells no saben res de permisos ni
grups, que si tenim dubtes els hi preguntem a la policia. Els expliquem que
necessitem un permís perquè som estrangers i formar part d’un grup de la
mateixa nacionalitat.
Vam buscar diverses agències de
viatges que surten a la guia que munten viatges al Tibet però o estaven
tancades o no hi eren, o no vam saber trobar-les. Per casualitat en vam trobar
una que no sortia a la guia i ens van comentar que el Tibet estava tancat pels
estrangers fins a l’octubre com a mínim.
Casc antic
Un cop desanimats vam començar a
veure la ciutat: hi ha 3 monestirs tibetans i la ciutat vella, que no en té
absolutament res de vella, ja que està totalment renovada i plena de tendes de
souvenirs per turistes. Vam començar
enfilant-nos per la muntanya que queda
al costat de la ciutat “vella” per veure un petit monestir tibetà que hi
ha a les afores de la ciutat. Després
vam baixar altre cop per anar a veure l’altre monestir, més gran, amb el
que està en teoria el Cilindre Giratori més gran del món (o això vam entendre). Després de
fer-la/lo girar un parell o tres de cops entre 15-20 persones vam anar a veure la cambra de les escriptures
sagrades, que ha perdut tot l’encant perquè l’han convertit en un museu de la
llarga marxa de l’exèrcit comunista.
Monestir tibetà del casc antic de Sangri-la
Finalitzat aquest breu recorregut
pel sud de la ciutat i després d’haver dinat en un restaurant (40 CNY entre els
dos) on ens van canviar el plat per ser massa picant (tot i haver-lo demanat no
picant), vam decidir pujar cap al nord,
a veure l’atracció estrella de la ciutat: el Ganden Sumtselling Gompa. Per
arribar-hi vam agafar l’autobús nº 3 (1 CNY) que va de
la ciutat vella a la porta del monestir.
Es tracta d’un monestir tibetà molt gran (a nosaltres ens ho va semblar) on hi
viuen uns 600 monjos. Caracteritzat per 3 temples de parets blanques i sostres
daurats amb grans escultures budistes a l’interior. Tres pegues: el preu de
l’entrada és excessiu (85 CNY); una quantitat insuportable de turistes (xinesos
principalment) amb els seus respectius
guies turístics cridant per tot arreu; i el temple més gran de tots estava
tancat per obres. Tot i això, si no s’ha vist cap altre temple tibetà
d’aquestes característiques val la pena anar-hi. També és interessant perdre’s
pels carrerons dels voltants dels temples principals per veure llocs menys
turístics (les cases dels monjos, per exemple).
Monestir tibetà Ganden Sumtseling Gompa
Monestir tibetà
Monestir tibetà Ganden Sumtseling Gompa
Monjo del monestir.
Un cop vist el monestir vam
tornar a baixar al centre amb el bus (on ens van ensenyar plecs de 100 bitllets
d’1 CNY). Un cop a la plaça del poble ens vam trobar amb l’agradable sorpresa
que hi estaven fent un ball. Hi ballava tot aquell que volia i semblava que
tots es sabien les passes. Va ser una experiència interessant veure a gent gran
tibetana ballant amb música probablement poc tibetana.
Per a que us feu una idea de fins
on pot arribar el mal gust del turisme de masses, a Shangri-la si han construït
un hotel i un centre comercial amb forma de temple tibetà. Tota una manca de
respecte per aquesta cultura i amb l’únic afany de fer diners.
Per la nit, vam aprofitar per
sopar en un petit restaurant local. Com que no parlaven res d’anglès vam
utilitzar unes poques paraules en xinès que tenim escrites (arròs, tomàquet i
ous, i no picant), i ens vam preparar un plat fins a d’alt per cadascú. Aquest
plat es molt senzill, però està boníssim!!. També ens van oferir te tot i que
semblava aigua bruta amb herbes. Quan vam acabar, vam demanar el comte, i ens
van indicar amb les mans (18 CNY). Els xinesos utilitzen els dits de les mans
de forma diferent a nosaltres per indicar els números; com que no ens en
recordàvem dels signes de cada número, vam aconseguir que ens ho ensenyessin un
altre cop.
No hay comentarios:
Publicar un comentario