XINA: KUNMING

28 al 29 de Julio 2012       XINA: KUNMING

Ens llevem ben aviat per anar a agafar l’autobús nº 3 (3,2 MOP) que ens porti a la Porta do Cerco, la frontera de Macau amb la Xina. Un cop allí passem els controls duaners i d’immigració d’ambdós costats sense sorpreses. Només creuar la frontera entres a la ciutat xinesa de Zuhai. Una  ciutat mitjaneta (1 milió  d’habitants) que ens serveix de trampolí per anar a la capital cantonesa de Guangzhou. Just creuar entres en un centre comercial i, a sota, hi ha l’estació d’autobusos on comprem un bitllet cap a Guangzhou (75 CNY/persona). No tenim ni idea d’on ens deixarà perquè en funció de l’hora que surt l’autobús para en un hotel o un altre. Després d’unes 2 hores arribem al centre de Guangzhou, a un hotel que no recordem el nom però que estava a prop (en teoria) d’una oficina on podíem agafar un autobús per anar a l’aeroport. Preguntem als locals d’allí i però com de costum no ens acabem d’aclarir res. Per acabar-ho d’adobar va començar a ploure a bots i barrals i ens vam haver de refugiar sota una marquesina  d’una parada de bus. Com que no parava de ploure i ens mullàvem exactament igual, vam decidir baixar a una estació de metro que hi havia allí al costat; i ens vam adonar, amb gran alegria, que les línies de metro de Guangzhou ja arribaven a l’aeroport, cosa que a la nostra guia (força antiga, 6 anys) no venia.  El trajecte ens costa només 7 CNY per persona i dura uns 40 minuts. Finalment arribem i anem directament a buscar una oficina de venta de bitllets. Després de saber les diverses opcions que teníem i tenint en compte que la nostra intenció d’anar a la Xina aquesta vegada era intentar anar al Tibet, ens vam decidir per Kunming (1472 CNY/persona), la capital de Yunnan, província fronterera  amb el Tibet.

Parc del Llac Verd

Anar al Tibet no és fàcil ni barat. El govern xinès exigeix la tramitació d’un permís especial (que ens van dir que tenia un cost de 6000 CNY en aquests moments) i, a més s’hi ha d’anar amb un guia local contractat per una agència de viatges autoritzada amb un grup de persones de la mateixa nacionalitat. Mai en solitari ni, en teoria, per lliure. Però, pel que hem llegit això del guia i del grup no és del tot cert, ja que un cop  arribes a Lhasa, capital del Tibet, el grup desapareix i el guia pot ser que no el tornis a veure més des del moment que surts de l’aeroport o estació de tren. És una pantomima del govern per desanimar als  viatgers a anar al Tibet i guanyar molts diners dels qui finalment decideixin anar-hi.

Vam arribar a Kunming cap a les vuit del vespre després d’unes dues hores de vol en el que ens van servir sopar. Vam agafar un autobús (25 CNY/pers.) que ens deixava a prop del parc  del llac verd, ben a la vora del Kumming Youth Hostel (130 CNY hab. amb lavabo) on vam fer nit.

Estació  d'autobusos de Kunming.

L’endemà al matí vam baixar a la recepció a preguntar sobre viatges al Tibet i ens van dir que ells allí no en sabien res i que el millor lloc era  anar a Chengdu, capital de la província de Sichuan, també frontera amb el Tibet. Des de l’hostal van trucar a un hostel de Chengdu que hi organitzava viatges i els van dir que havíem de formar part d’un grup de 4 persones de la mateixa nacionalitat i tramitar els permisos. Ja que Chengdu està a unes 18 hores en tren, l’avió és molt car, i només som dos decidim anar a Shangri-la , l’última ciutat abans de la frontera amb el Tibet i on també s’hi organitzen viatges. Anem a l’estació d’autobusos de Kunming amb el bus 82 (1 CNY/pers.) i comprem bitllet per aquella mateixa nit en autobús  llitera (212 CNY/pers.). Després tornem al centre per veure una mica la ciutat.

Vam anar a veure el mercat d’ocells i de flors, però vam  descobrir que també havia estat mig destruït per les tempestes dels dies previs. Ens va cridar l’atenció que es digués d’ocells i plantes perquè només vam veure alguna tenda de plantes, la resta era sobretot de peixos, records i bijuteria feta amb jade. Van trobar algun centre comercial i la Raquel va aprofitar per comprar unes bambes d’estiu (28  CNY), les més barates de la seva vida!!, això sí va ser tan llesta que les va agafar justes. Després ens vam dirigir per carrers, en teoria, només per a vianants a veure les pagodes de l’est i l’oest. De  camí ens vam trobar un personatge curiós que estava envoltat de gent, ens va cridar en anglès per a què li féssim una  foto (li vam  deixar 1 CNY). Les pagodes són força austeres i són molt similars. En acabat ens vam dirigir, sota  la pluja, al Parc de l’Estany verd. Es tracta d’un parc gran, amb diversos llacs, la majoria amb grans nenúfars i flors. La única cosa que el desllustrava era la gran quantitat de turistes xinesos que hi havia. 

Parc del Llac Verd.

Pagoda.

Un cop visitat el parc vàrem tornar a l’hostal a recollir les motxilles i marxar cap a l’estació d’autobusos per anar a Shangri-la (212 CNY/persona en bus llitera).

Tot un personatge!!!