17 i 18 de Maig 2013
LLACS
PUKAKI I TEKAPO
MOUNT COOK
Aquest llac no té res més que donar.. però potser es suficient per anar a veure'l??
Llac Pukaki.
Llac Pukaki.
Ruta
realitzada aquests dies:
17/05/2013: del llac Pukaki a la mateixa àrea de descans que
el dia 09-05, a 20 km al Nord de Tarras: 359km.
18/05/2013: d’àrea de descans a Fox Glacier, praderia a uns 10
km pel carrer Cook Flat Road, on acaba l’asfalt, darrere unes bales de palla:
348 km.
 |
| Campings gratis al llac Pukaki. |
Després de dormir totalment relaxats sabent que aquella nit no estàvem incomplint cap llei (hi havia lavabos) ens
vam llevar amb la il·lusió d’unes vistes boniques a la riba del llac Pukaki.
Però el cel no ho tenia a la seva agenda, i de tots els reflexos possibles de
muntanyes nevades no en vam tenir ni un. A més, aquest llac i el Tekapo tenen
teòricament aigües turquesa, però amb els núvols l’aigua tenia un aspecte
totalment normal.
Vam agafar la furgo i vam pujar fins al llac Tekapo, a veure si teníem més
sort. També teníem previst fer algun sender de per allí. Però es va repetir la mateixa situació. Vam
preguntar a l’oficina de turisme del poble i no ens van infondre cap ganes de
fer cap dels recorreguts pel llac. Vam pujar amb el cotxe al “observatory”, un
petit turó que té un telescopi i que, des del cim, ofereix bones vistes del
llac. Però amb els núvols...
Amb una sensació enorme de pèrdua de temps i diners (benzina) vam tornar
enrere fins creuar-nos amb la carretera que porta, en 100 km, al Mount Cook, la
muntanya més alta del país (3755m). No sabríem què ens hi esperava, però ho
havíem d’intentar. I tot i no ser el millor dia, no ens vam equivocar.
 |
| El dia no acompanyava i la falta de llum va fer que aquests paisatges no fossin tant espectaculars. Vistes del llac Tekapo desde l'observatori. |
 |
| Carretera al Mount Cook. |
La noia del DOC ens va aconsellar de fer el trekking de Hooker Valley track
(3 hores, però el fem en 2,5) que porta fins la glacera de Hooker atravessant
diversos ponts penjants. A pesar de ser hivern i fer força fred, no vam trobar
ni neu ni gel. Les vistes de la glacera estan una mica lluny de la part
terminal de la llengua, però t’hi pots apropar entre les roques. La glacera es
troba molt bruta de fragments de roca i altres sediments degut al desglaç
progressiu que pateix, però alhora aquests sediments enlenteixen el desglaç. En
pocs anys la llengua ha retrocedit molts metres, hi ha fotos de fa 100 anys i
és esfereïdor...
 |
| Vistes del sender i la glacera de Hooker. Mount Cook. |
 |
| Encara que el nom diu que són blaus... nosaltres ho vam veure verd. Vistes del blue lake, el track Taman Glacier. |
 |
| Si us hi fixeu bé sota la capa marró de residus (a nivell del llac) es veu una capa de gel que és la llengua d'aquesta glacera. Tasman Glacier, Mount Cook. |
Les vistes del Cook i les muntanyes dels voltants són impressionants i val
la pena fer-hi una escapada, fins i tot ennuvolat i amb risc de pluja!
Al poble hi ha un refugi públic del DOC que té aigua calenta i dutxes
d’aigua calenta. Un dels pocs que hem trobat en tot el país. La dutxa costa 2
NZD per 5 minuts d’aigua calenta, suficient per dutxar-nos els dos alhora. El problema és el fred de fora!!
Després de rumiar-ho molt vam decidir continuar viatge i donar per vist el
Cook. Vam començar la tornada cap a Wanaka i vam dormir a la mateixa àrea de
descans que vam dormir feia dies, passat el Lindis Pass, a 20km al Nord de
Tarras.
 |
| Vistes de les muntanyes del Haast Pass, desde el mirador. |
El primer lloc que ens vam trobar i aturar fou el Haast pass, un port de
muntanya amb un bosc plujós impressionant. Nosaltres ens va parar en un pàrking
on hi ha un sender fins a un mirador. Si no hi ha núvols les vistes del bosc
són molt xules! Llàstima que les fotos no ho reflexin... Des d’aquest pàrking
també surt la Bridle track, un camí d’1,5 hores fins a David Flat que travessa
el bosc. Però nosaltres no el vam fer, no tenim temps per tot.
 |
| Knights Point. |
A uns 5 km d’aquí es troba el llac
Moeraki, un llac per pescar sense cap atractiu especial. D’aquí surt un sender
de 40 minuts que travessa un bosc fluvial i que porta a la Monro beach. En
aquesta platja, si estàs de sort i és l’època s’hi poden veure pingüins i també
una colònia d’ossos marins. Però es veu que ni una cosa ni l’altra, només ens
van rebre un munt de sandflies (mosques de la sorra): unes mosques molt
empipadores que piquen com els mosquits! Així que un cop recorreguda i
assegurar-nos que no hi havia cap animal amagadet per allí vam marxar.
Vam continuar cap al nord fins arribar al poble de Fox, on hi ha la glacera
amb el mateix nom. Com que ja era més mitja tarda i el sol ja anava de baixada
vam anar directament cap al llac Matheson, un llac que en dies nets reflexa el
Mt Cook en les seves aigües com un mirall. El dia era clar, així que podia ser
interessant! La llàstima és que només agafar la carretera Cook Flat road vam
veure que el llac estava cobert d’una espessa capa de boira. Només el llac!!
 |
| Volíem veure pingüins i ossos marins, però només vam trobar mosques i més mosques... Monro Beach. |
Vam fer una mica del sender que voreja el llac, però no es veia
absolutament res reflexat als núvols... Però si aixecàvem el cap el Cook i els
seus veïns ens observaven majestuosos des de les alçades...
Vam deixar les caminades per la glacera per l’endemà i vam començar a
buscar un lloc per passar la nit per allí a prop. Com que és un lloc força
controlat vam seguir els consells de viajesconmochila. La carretera Cook Flat
porta fins una platja (20km només anada) on hi ha un càmping del DOC gratuït.
Però 20km són molts!! Així que ens vam quedar en un altre lloc: just on comença
la carretera de grava hi ha un camí que porta a una propietat privada; el camí
és ample i als costats hi havia bales de palla més altes que la furgo, així que
ens vam posar darrere les bales. Van passar molt pocs cotxes per la carretera i
pel camí, que nosaltres sabem, ningú.
 |
| Aquests dies feia tan mal temps, que fins i tot pel matí semblava mitja tarda. Llac Wanaka. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario