BOLIVIA: LLAC TITICACA

BOLIVIA

Els bolivians tenen uns trets molt diferents a la resta del Sudamericans.
I les dones acostumen anar amb moltes faldes alhora i trenes llargues. 

Bolívia ha estat el nostre 25è país dins la nostra volta al món. A aquestes alçades ja sabíem que un dia ben senyalat (l’onze de setembre) tornàvem cap a casa. I tot i que la filosofia del viatge no havia canviat (gaudir al màxim) havíem de fer-ho tot força més ràpid. Aquesta és la raó per la qual només hem estat en aquest fabulós país 16 dies.

La capibara és el rosegador més gran del món i es troba
ben fàcilment a les ribes dels rius de l'Amazònia.

Es troba cap al “centre” d’Amèrica del Sud i fa frontera amb Brasil i Perú al Nord, Paraguay al Sud-est, Argentina al Sud i Chile al Sud-oest. Com podeu veure, Bolívia no té sortida al mar, durant la guerra del Pacífic (1879-1883) va perdre amb Chile tot el territori litoral del Pacífic. També ha perdut altres grans extensions de terreny en altres guerres amb països com Paraguay o Brasil.

És el país més pobre del continent (i el més barat pel viatgers independents), amb una economia en augment però amb molts problemes d’atur i d’infraestructures, educació, salut... La seva moneda és el  Boliviano (1€ = 9,14 BOB) i ha patit moltes devaluacions i canvis al llarg de la història.

Carretera en bon estat (n'hi ha de molt pitjors) boliviana.

Hi ha brutícia per tot arreu, per deixadesa. Fins i tot als llocs més turístics i cuitats. Ja us podeu imaginar com són les vorades de les carreteres. Un altre problema són els gossos: n’hi ha per tot arreu, tot i que en general no fan res a ningú. Només busquen una mica de companyia i menjar. Si els toques una mica tens un amic per sempre.

En referència amb els gossos una de les coses que no em va agradar gens d’alguns bolivians és el maltracte sistemàtic que fan als gossos del carrer: llançar-los pedres o simplement estomacar-los sense raó és massa habitual.

No vam poder conèixer massa bé com són els bolivians realment, ja que aquest cop no vam poder fer couchsurfing per una qüestió de temps. Molts viatgers ens havien comentat que els bolivians eren més secs o antipàtics que els habitants de molts altres països de l’Amèrica llatina però nosaltres no vam trobar gairebé cap diferència amb la resta: la majoria ens somreien, parlaven amb nosaltres amb naturalitat i fins i tot ens ajudaven.

Les fulles de coca són un element molt habitual
en la vida dels bolivians.

Es diu que no és un país “perillós”, però com a tota l’Amèrica del Sud s’ha d’anar amb ull i no perdre de vista l’equipatge i, sempre que es pugui, portar el més important amb tu. Nosaltres no vam tenir cap incident ni en cap moment vam tenir sensació d’inseguretat ni de nit ni de dia.

El transport públic és barat però moooolt lent. La majoria de carreteres bolivianes es troben sense asfaltar, tenen moltes corbes i, algunes, recorren trams a grans alçades. Tot això fa que hi hagi una gran sinistralitat i que els viatges, tot sovint siguin més llargs del previst. En gairebé tots els viatges que vam fer en bus ens vam trobar o un esllevissada o vehicles espatllats que bloquejaven la carretera o treballs de millora. Hi ha recorreguts molt llargs, el més llarg en relació espai-temps que vam fer fou La Paz – Rurrenabaque, que són uns 350-400 km i es triguen unes 18-20 hores.

Sopa de maní (cacahuet) a un mercat de La Paz. Boníssima.

Es pot trobar menjar per tot arreu i, generalment, és bo i barat. El lloc on vam dinar un almuerzo (primer, segon i beguda) més econòmic va ser a la Paz per poc més de 0,85 € (8 BOB). Una hamburguesa amb ou fregit, patates, enciam, tomàquet i frankfurt no costa més de 9 BOB. És força fàcil trobar, en restaurants d’una mica més de nivell carn de llama, però nosaltres no la vam provar.

Bolívia, així com el Perú, té una gran varietat de paisatges: jungla, pampes, deserts, alta muntanya, rius, llacs... Val molt la pena recórrer aquest país sense l’angoixa del temps, ja que moltes vegades no s’arriba allà on es vol en el temps marcat. També se li ha de donar una mica de treva al cos, ja que al ser un país que es troba a gran alçada a vegades fer una pujada pot costar molt més  del que és habitual. Un bon remei per combatre el mal d’alçada o soroche és mitjançant la coca en caramenls, infusió o la fulla. Els bolivians l’utilitzen diàriament, és com el mate dels argentins i uruguaià o el tereré dels paraguaians.

Qui no ha sentit a parlar mai del salar més gran del món? Salar d'Uyuni.

En resum, per nosaltres ha estat un país molt ric en naturalesa, molt recomanable, però ens hem quedat amb les ganes de poder conèixer millor la seva gent.

Del 07 al 08 d'agost.

LLAC TITICACA: ILLA DEL SOL

Des de Cusco vam comprar un bitllet d’autobús nocturn (50 PEN) cap a Copacabana (Bolívia) amb un canvi de bus a la terminal de Puno (perú). El bus para a la frontera peruana i has de segellar el passaport a ambdós costats de la frontera (ningú controla però convé fer-ho per poder sortir del país després). Bolívia té una hora més que el Perú.

Port de Challampa.

Vam arribar a Copacabana en plenes festes de la ciutat. No vam saber trobar massa atractius a la ciutat i ens vam decidir a marxar directament a una de les illes del llac Titicaca, el llac navegable a més alçada del món  (3808 m).

Des de el port de la ciutat surten dues companyies cap a l’illa del Sol i l’illa de la Lluna, a les 08:00 i a les 13:30 (20 BOB al sud de l’illa del Sol i 25 BOB al nord) i el trajecte dura unes 2,5 hores. Nosaltres vam decidir anar al nord de l’illa amb el vaixell de les 13:30, fer nit allí, caminar fins a la part sud i tornar des d’allí l’endemà al migdia.

L’illa del Sol és el lloc on va sorgir la cultura inca i on se suposa que va néixer el Sol segons la mitologia inca. Hi ha certes runes inques tant al nord com al sud de l’illa, però no són gran cosa o, més ben dit, nosaltres no ho recomanem.

Una de les millors vistes que vam obtenir de l'illa del Sol.

A la part nord hi vam arribar cap a les 16:00 i ens vam allotjar a l’hostal Aki Me Quedo (15 BOB/persona en hab. doble sense wc però aigua calenta, negociant). Vam aprofitar la resta de les hores de sol per anar a veure les runes més importants de l’illa que es troben al Nord i que formen part de la comunitat Challampa (10 BOB). Hi ha una taula de sacrificis (4 pedres que fan de potes i una més de taulell), un temple del que no es veu ni la base, una pedra sagrada (que ningú ens va saber explicar perquè ho era) plantada en un camp de cultiu,  una cara “del inca” gravada en una roca (que no vam veure, ens en vam inventar una altra) i una ciutat-laberint sobre un penya-segat (el més interessant).

Vam conèixer la Camile al vaixell d'anada a l'illa
del Sol i vam estar plegats fins a La Paz.

Durant les hores de llum la temperatura és força agradable i pots anar fins i tot de màniga curta, però quan cau el sol la temperatura ho fa al mateix ritme i t’has d’abrigar força ràpidament. Vam sopar en un dels pocs restaurants que hi ha, ja que no hi ha altres opcions.

L’endemà al matí ens vam llevar força d’hora per començar a caminar cap a la part Sud (3,5-5 hores). Durant el camí només veus un terreny àrid i l’aigua del llac, a la distància s’apreciar alguns cims nevats que envoltaven el llac. A més, com que l’illa s’ha convertit en un lloc força conegut, has de pagar una entrada com a “col·laboració” quan travesses els dos pobles que et trobes de camí.

Nosaltres ens vam indignar una mica per haver de pagar per caminar... A Challa ens volien cobrar 15 BOB però en vam acabar pagant 5 (no ens van donar ni el rebut) i a Yumani se’n paguen 10 més (però no els vam pagar al·legant que ho havíem fet el dia anterior). La “cooperació” no és tal quan és forçada, en fi...

Típica barca de totora (feta pels turistes), uns matolls que
viuen a les vores del llac Titicaca.

Val a dir que a l’illa el terreny és molt escarpat i poc fèrtil, no hi ha molt cultiu i els animals no abunden, per tant, el turisme és una font d’ingressos força important per a ells. De fet, els pocs habitants de l’illa hi viuen molt millor des de l’aparició del turisme i les seves “cooperacions”. La part negativa és que pràcticament, o això ens va semblar a nosaltres, no ofereixen res a canvi...

Vam tornar a Copacabana al migdia (20 BOB) i vam arribar just per agafar un altre bus cap a La Paz (25 BOB, unes 4 hores). Vam arribar a la capital del país que ja era negra nit i vam buscar un hostal a prop per dormir. A informació ens van aconsellar el Backpacker Bash n’Crash perquè estava a prop i tenia una oferta (25 BOB/persona en dormitori de 8).

Imatge del llac Titicaca amb els cims nevats al fons.