ARGENTINA: INTRODUCCIÓ - PARC NACIONAL D'IGUAZÚ

ARGENTINA

A pesar de la seva aparença amb el Capitoli de Washington,
estem a l'Argentina amb l'emblemàtic edifici del Congrés.

L’Argentina és un país enorme. Lamentablement només ens hi vam poder quedar uns 10 dies per la nostra tornada a casa. En aquests 10 dies només vam visitar les cascades d’Iguazú, Córdoba i Buenos Aires.

Vam estar pocs dies, pero vam anar a les principals atraccions del nord,
com les famoses cataractes d'Iguazú.

Fa frontera a l’oest amb Chile, al Nord amb Bolivia i Paraguay i, a l’oest amb Brasil i Uruguay. Té la mateixa franja horària en tot el país a pesar de ser tan gran.

Entre alguns dels seus atractius es 

troben els citats anteriorment més la zona dels llacs de San Carlos de Bariloche, zones seques com la zona de Jujuy (al nord del país), la Patagonia amb les seves glaceres, la ciutat més austral del món (Ushuaia) i la Tierra del Fuego i una infinitat de parcs nacionals. A més d’una gran metròpolis (13 milions d’habitants zona metropolitana) com Buenos Aires.

Els nostres hostes, ens van ensenyar
les bones costums gastronómiques.

El mitjà de transport més còmode (sense cap mena de dubte) i ràpid (tret de l’avió) és el bus. Els trajectes llargs es realitzen en comodíssims autobusos (el preu no és tant còmode de pagar...), molt amples i molt reclinables. El problema és que per butxaques ajustades són cars, però no hi ha més opcions.

Vam caminar tota la seva capìtal, Buenos Aires,
buscant els petits racons.

La moneda argentina és el peso argentino (ARS). El tipus de canvi oficial ronda 1€ = 7-8 ARS. Però no cal ser tan legal!! Pels carrers de les ciutats apareixen persones que es passen tot el dia cantant ‘cambio’. Són canvistes que ofereixen tipus de canvi molt millors que els oficials tant per l’euro com pel dòlar americà (millor el dòlar). La raó és ben senzilla: el govern no deixa als argentins comprar dòlars o euros sense una raó de pes. Els guiris aportem els dòlars que els argentins estan àvids d’aconseguir.

Una cosa que ens va sorprendre molt de l’economia argentina és la variació dels preus. Tenen una inflació disparada que fa que els preus pugin ràpidament. En cosa de 2-3 anys, en algunes coses, fins a 5 vegades més!!

Com al Paraguay i a Chile, la carn és quelcom essencial pels argentins i no van passar més de dos dies seguits sense dinar o sopar un dels seus famosos asados. Ens va cridar l’atenció que el preu de moltes carns era més que raonable... Normalment és un producte força car.

És un país tranquil i bastant segur en termes generals. Les precaucions que s’han de tenir són les bàsiques. Molta gent parla de la inseguretat de la seva capital, Buenos Aires; sobretot degut a la gran quantitat de robatoris. Vam conèixer gent d’aquesta ciutat que li havíen robat, pero nosaltres vam estar allí quasi 5 díes i no vam tenir cap incident!!

29 al 30 d’Agost de 2013

PUERTO IGUAZÚ:

Catarctes d'Iguazú

Vistes de les cataractes d' Iguazú, des de l'Argentina!!

Vam sortir de l’hotel a Ciudad del Este, Paraguay (Hotel Postillón, 70000 PYG, habitació doble amb wifi) i vam anar a l’estació de busos que queda just davant de l’hotel. Allí vam agafar un bus que fins a Puerto Iguazú (9000 PYG). El bus surt de Ciudad del Este, entra al Brasil i passa per Foç do Iguaçú, i finalment travessa la frontera argentina i arriba a Puerto Iguazú. Se li ha de dir al cobrador que has de segellar el passaport al costat paraguaià i argentí, però no cal fer-ho per entrar i sortir del Brasil. El trajecte dura 1’5 hores.

La terra s'acaba... formant una caiguda d'aigua de més de 70 metres
i donant lloc a uns 275salts.
Cataractes d'Iguazú.

En arribar el primer que vam fer va ser anar a informació per saber quan temps necessitàvem per visitar Iguazú ja que a la nit volíem agafar un bus per anar a Córdoba. Però a informació ens van aconsellar hi dediquéssim un dia sencer perquè era molt gran.

Així que ràpidament vam canviar de plans i vam buscar un lloc per dormir. Primer shock: els preus han canviat més de 3 vegades respecte els preus de la guia que portàvem (any 2011). ns quedem al Hostel Waterfall Iguazú (60 ARS/persona dormitori), com que era temporada baixa vam estar en una habitació de 4 llits nosaltres sols.

Aquella tarda la vam passar buscant algun canvista pels carrers de Puerto Iguazú i pensant en com organitzar els següents dies.

L’endemà a primera hora vam anar a agafar el bus a les cascades (30 ARS anada i tornada). L’entrada al parc (170 ARS) inclou un tren que et porta a dos circuits: el superior i inferior.

Vistes de la caigua més coneguda d'Iguazú:
la Gorja del Diable.

Nosaltres vam decidir començar pel inferior i després anar al superior. És realment un lloc espectacular. En el circuit inferior passeges tant per dal com per baix de moltes cascades, amb caigudes impressionants i amb algun coatí espontani que volta pels restaurants a veure que arreplega dels turistes.

Hi ha una illeta a la que es pot arribar amb un vaixell (inclòs en el preu) que et deixa just a sota d’una de les cascades, però aquells dies estava fora d’us. De totes maneres el camí que porta fins l’embarcador té unes vistes precioses.

En 3 segons aqui et sents molt petita i...
molt mullada!!

Certament es dedica més temps a visitar-ho que el costat brasiler ja que hi ha més camins a fer i racons per descobrir. A mi personalment em va agradar més que el costat brasiler (i és més barat) però a la Raquel li va agradar més l’altre. Sort que vam anar als dos!!

A la zona de la gorja del diable el soroll de l’aigua és eixordador. Sembla mentida que l’aigua no s’acabi mai!! De debò, si aneu a l’Argentina no us ho perdeu. Comprar menjar dins és molt car, així que us recomanem que porteu algun entrepà per dinar.

Encara que les havíem vist des del Brasil i l'entrada era cara,
ens va agradar tornar a veure aquest
espectacle meravellós de la natura.

Cap a les 14:30 vam tornar cap a Puerto Iguazú. Vam arribar just per recollir l’equipatge i agafar el bus per anar a Córdoba (570 ARS/persona, gairebé 4 vegades més del que posava a la guia).

El bus era senzillament impressionant. Seients amplíssims, molt reclinables, tous. Crec que de millors dels que he provat mai, a l’alçada dels del Japó i alguns de Malàisia.

A Córdoba ens hi esperava en Dani. Un amic infermer de Joan XXIII que, per circumstàncies de la vida, estava estudiant una gran carrera en aquesta bonica ciutat argentina. Com el trobaríem?

Recórrer tots el circuits que hi ha pel parc, val la pena...
les diferents perspectives et descobreixen noves visions.
Cataractes dÍguazú.