FIJI (I)

FIJI

Platges de sorra blanca, aigües cristal·lines, coralls... això és el primer que ens ve al cap quan sentim "Fiji".
Però és molt més... i nosaltres ho hem descobert!

BULA!!

Qui no ha sentit a parlar mai de les meravelloses illes Fiji? De les seves platges de sorra blanca amb aigües turqueses i infinitat de peixos de colors i coralls? Doncs nosaltres hem tingut la sort de descobrir alguns punts d’aquest magnífic país.

La mida de les seves illes és molt variat:
desde petitíssimes en les que no hi ha res
fins a les dues més grans!!

Les illes Fiji es troben a l’est d’Austràlia, al Pacífic sud. L’arxipèlag està format per més de 300 illes, algunes d’elles molt a prop de la línea que separa l’avui del demà. Hi viuen gairebé un milió de fijians, gairebé la meitat dels quals són indis importats pels anglesos mentre el país va ser colònia britànica, fins que al 1970 es va instaurar com a república independent. La llengua oficial és l’anglès, però el fijià i l’indi són les llengües més comuns entre els locals. A l’illa principal (Viti-Levu) es troba la capital del país, Suva, i la ciutat que conté un dels aeroports internacionals més important del pacífic sud, Nadi, que té vols directes amb Austràlia, Nova Zelanda i els EUA per citar-ne alguns.

La moneda oficial del país és el dòlar fijià i el canvi amb l’euro és 1€ = 2,3 FJD.

Es té la idea de que les illes Fiji són un país caríssim, només apte per  les butxaques de més alt nivell. I la veritat és que depèn del que busquis. Nosaltres hem sobreviscut a les illes Fiji durant 10 dies amb una mitja d’uns 15€ al dia per persona, probablement més barat que quedar-se a casa.

Normalment els  turistes que van a les Fiji van a un parell de grups d’illes (les més famoses): les Mamanuques i les Yasawas. Ambdós  grups son les illes que tothom espera: sorra blanca, aigües turqueses, palmeres, peixos i corall. Per tant, són de les  més cares. Les Mamanuques són de més fàcil accés que les Yasawas, ja que es troben més a prop de l’illa principal. D’altra banda, gràcies a la  llunyania de les Yasawas aquestes són més remotes i menys explotades, també  més cares.

Nosaltres tambè van tenir que agafar una barca per anar
a l'illa paradisiaca que vam escollir...
però no vam pagar cap animalada.

Per explorar aquests grups d’illes normalment només hi ha una opció:la  companyia de ferris turístics australians Awesome Adventures. Venen bitllets senzills per anar a una illa en particular o un abonament de 5, 7 o 10 dies. Els preus, òbviament, són caríssims. Un exemple: un viatge des de l’illa principal a alguna de les illes de les Yasawas pot costar uns 200 FJD només anada. A les Mamanuques més de 100 FJD. Els passis d’una setmana costava més de 200€ i et permet saltar d’illa en illa tan com vulguis. A la lletra petita del  contracte hi diu que abans d’embarcar has de  tenir un allotjament reservat a l’illa de destí. Tot  negoci.

L’allotjament en aquestes illes no és especialment car si es vol dormir en dormitoris compartits, ja que es poden trobar llits des de 20 FJD, les habitacions i bungalows privats ja són una altra història. El negoci d’aquests resorts consisteix més en els paquets dels menjars. A moltes d’aquestes illes no hi ha res per comprar, ni restaurants, ni cuina... Per tant, en molts casos, només queda l’opció de menjar en els restaurants del resort. Els paquets per pensió completa poden arribar a ser de 90 FJD per persona només per les tres menjades, allotjament a part. Aneu fent números??

Nosaltres vam viure unes altres Fiji, probablement no les típiques de postal que tothom espera, però també interessants i ben boniques. I molt més barates!!

16 al 18 d’abril de 2013                  NADI

El temple hinduista de Nadi és un dels pocs "atractius" que té la ciutat.

Des de casa la Sam ja vam fer les peticions de couchsurfing per Nadi, la ciutat on arriben gairebé tots els vols internacionals. Un fet que ens va començar a cridar l’atenció del couchsurfing a Nadi fou que a tot aquell que li vam escriure ens va acceptar... Molt estrany, normalment t’accepten un o dos couchsurfers, però en aquest cas van ser més de 15. Amb tanta “sort” vam triar-ne un noi jove, sense massa experiència, de 25 anys (tenia unes 20 referències positives, hi havia gent amb més de 300, també molt estrany). Curiosament a gairebé tots aquells que els dèiem  que gràcies però que finalment ens allotjaríem amb un altre couchsurfer ens demanaven, vàries vegades, qui era el nostre hoste per saber si era el més adequat per informar-nos sobre les illes. Òbviament no li vam dir a cap.

Encara que no vam anar al festival,
 vam veure tota la costa de l'illa principal, Viti Levu.
Paissatges per la carretera de la costa.

Un ens va convidar a un festival després de passar per Nadi al centre de l’illa i no sabíem que  fer. Com que el Mitch, el nostre hoste, semblava el més honrat li vam demanar consell, ens  va dir que compte que podia ser el que nosaltres anomenem “turistada”. No li vam fer massa cas i no ens vam tancar la porta a assistir a un festival local, però tampoc vam donar un sí rotund, ja ho veuríem.

A l’arribar  a l’aeroport el Mitch ja ens hi esperava, ens va saludar i ens va portar fins un taxi per anar a casa seva. Taxi? Els tenim certa al·lèrgia, pels reus, és clar. Ens ho hauria d’haver dit abans? Tan se val, només eren 10 minuts de taxi (9,10 FJD) i ens quedaríem a casa seva un parell de dies, i l’autobús fins al centre només costava 1 FJD. Quan vam arribar a casa ens va dir que tornava a l’aeroport que estava esperant més couchsurfers, concretament 5 més. Una mica estrany, però que som nosaltres per jutjar! Com més serem més riurem.

El Mitch preparant el kava.

El Mitch va marxar dient-nos que pugéssim al pis superior de la casa per conèixer la resta de la família. No ens va presentar ningú. Vam pujar i vam conèixer una irlandesa, propietària de la casa i les germanes del Mitch. Tot una mica estrany. Totes ens preguntaven pels nostres plans a les illes i totes ens aconsellaven la mateixa illa, Mana a les Mamanuques. Curiosament també totes en sabien el preu del vaixell (65 FJD només anada) de l’allotjament (55 FJD en dormitori, amb els tres àpats) i que la resta d’opcions de les Fiji o no valien la pena o eren molt cares. Queeee?? Ens havíem fotut en una agència de viatges!!! Lamentablement ens vam adonar que tot el couchsurfing de Nadi funciona igual...

Evidentment vam dir que no aniríem al festival a l’altre paio de Nadi i curiosament no li va agradar massa la idea. Fins i tot ens va acusar de comprar-li  algun paquet turístic al Mitch!! Que per cert,  el Mitch ens va anomenar el nom d’aquest altre sense que nosaltres li haguéssim dit mai el seu nom. Tots es coneixen!

Això sí, com a bon fijià, el Mitch ens  va fer un ritual de Kava (que vam pagar a 5 FJD per persona, pel Kava). El kava no és la beguda que tenim que ve del raïm. És una beguda molt típica (es podria dir la oficial) que es beu en molts països del Pacífic sud. Està feta de les arrels d’una planta dessecada que trituren i barregen amb aigua. El color és força repelent: aigua barrejada amb terra. I el gust no el sabria descriure però tampoc massa agradable. Es podria dir que coincideix amb el color del líquid. Deixa una sensació extranya a la llengua, com adormida, durant uns segons. Ells la prenen per relaxar-se i, com més en prenen, més son els entra.

Aquí teniu el final del procés!!

   
La kava té un ritual que tots els fijians segueixen. Quan el que  la prepara et passa la tasseta (és una meitat de coco) dius “Bula!” (que vol dir hola en fijià) i fas un clap amb les mans, la beus d’un glop i fas tres claps més tot dient “Vinaka!” (gràcies). Vam anar a dormir  quan tot el kava estava acabat.

L’endemà vam anar amb el Mitch i tota la colla (3 alemanys i 2 britàniques més) a veure Nadi, que ben poca cosa ofereix. Vam baixar a l’estació d’autobusos on vam demanar informació per anar al nostre proper destí a les Fiji: l’illa de Nananu-i-ra, una illa alnord de Viti Levu que s’escapa una mica dels paquets turístics habituals i que el Mitch ens va dir que no hi havia res.

El mercat de kava més especialitzat que vam veure...
Mercat de Nadi

Vam visitar el mercat de fruita i verdura (on hi havia kava) que està just al costat del’estació d’autobusos, vam aprofitar per buscar una connexió a internet barateta (1 FJD/30 min.) i fer una consulta a l’allotjament de Nananu-i-ra i ens vam retrobar amb en Mitch, que l’ahvíem perdut a l’estació. Se’ns va unir una de les noies alemanyes, la Josepha, amb qui vam compartir tot el periple per les Fiji.

En Mitch volia que provéssim el Lolo fish, el peix típic de les Fiji. Però on? Al restaurant turístic on treballava la seva germana. A 14 FJD el plat, begudes a part. Com que estàvem segurs que ja ho trobaríem més barat (si era tan habitual com deien...) vam decidir, tots 3, que ja menjaríem alguna cosa més en un altre lloc. Curiosament quan ens vam aturar a dinar, el Mitch també va menjar... Per què serà? No era prou bo el menjar del restaurant? O era massa car per ell també?

Així són els autobusos locals de Fiji...
Força bè considerant que es al tercer món!

En tornar a casa vam descobrir que les angleses els havien contractat un paquet per diverses illes per valor d’uns 800 FJD en una setmana i els altres dos alemanys 10 dies a Mana. Molt lluny de les nostres possibilitats  econòmiques.

L’endemà tots marxàvem de la casa, uns amb tot reservat i els altres (nosaltres) amb certa incertesa però amb molta il·lusió.

Els nens dels afores de Nadi va ser el que més ens va agradar d'aquesta ciutat.
Si aneu a Nadi, perdeuvos pels carrers perifèrics!!